Carta dominical | «La Pasqua, nucli de la fe cristiana»

La resurrecció de Jesús pertany al nucli de la fe cristiana, com la passió i la creu. Així consta en el Credo o Símbol de la fe, que des dels primers temps de l’Església professen els que reben el sagrament del baptisme. El jesuïta i teòleg francès Bernard Sesboüé va publicar un llibre en què, […]

01 Abr, 2021
Església de Barcelona

La resurrecció de Jesús pertany al nucli de la fe cristiana, com la passió i la creu. Així consta en el Credo o Símbol de la fe, que des dels primers temps de l’Església professen els que reben el sagrament del baptisme.

El jesuïta i teòleg francès Bernard Sesboüé va publicar un llibre en què, amb un llenguatge molt assequible, comenta el Credo als homes i les dones del nostre temps. En aquest llibre titulat Creure: invitació a la fe catòlica per a les dones i els homes del s. XXI (Ed. San Pablo), el prevere francès afirma que «s’ha pogut definir el cristià com aquella persona que creu en Jesucrist ressuscitat d’entre els morts». I afegeix: «no cal subratllar el caràcter provocador de tal afirmació, que contradiu l’experiència més universal, la del caràcter irreversible de la mort». En efecte, si bé alguns diuen: «ningú ha tornat mai del cel per explicar-nos-ho», la fe cristiana proclama el contrari: sí, un home ha tornat, Jesús de Natzaret, i la seva resurrecció és promesa de la nostra.

El pare Sesboüé, que va ser membre de la Comissió Teològica Internacional, es pregunta en el seu llibre si avui és possible la fe en la resurrecció. ¿Segueix tenint l’home modern capacitat per creure en la resurrecció? ¿Forma part aquest misteri d’allò «creïble disponible» en el nostre temps? I després d’una anàlisi de les circumstàncies i dels testimonis d’aquest gran esdeveniment, recorre a una sentència molt bonica que va escriure sant Ireneu de Lió al segle II: «La glòria de Déu és que l’home visqui».

Aquestes paraules es compleixen en la resurrecció de Jesús. Déu va voler que Jesús arribés a una vida plena i gloriosa, en la qual ja no pogués conèixer la mort, i això perquè tot home visqués eternament la vida nova inaugurada per Crist. En això posa Déu Pare la seva glòria, és a dir, la seva bellesa. La bellesa de la creu passa a ser de dramàtica a radiant i serena.

La resurrecció de Jesús és promesa de la nostra. Ens dona la imatge del que estem cridats a ser. Del que entenem quan parlem de salvació, perquè estar salvats és viure, viure intensament i per sempre una vida d’amor. Jesús ressuscitat anticipa el que ens espera: viurem en Déu eternament. El seu destí serà el nostre.

El pare Bernard Sesboüé no oblida que aquesta esperança sempre tindrà qui la contradigui. Per això, afegeix que aquesta promesa no és «l’opi del poble», sinó que és un do real que mobilitza totes les energies humanes per a la construcció d’una societat justa, lliure i fraterna.

La resurrecció de Jesús és, en fi, una declaració d’amor de Déu als homes. Sesboüé fa seves les paraules de santa Teresa de l’Infant Jesús, quan diu que «ara Déu ens mira a través del rostre del seu Fill».

Benvolguts germans i germanes, aquest Diumenge de Pasqua de Resurrecció, m’acomiado amb la salutació pasqual tradicional que s’intercanvien els cristians a l’Orient: «Crist ha ressuscitat. Realment ha ressuscitat». Que la serena i profunda alegria de la Pasqua ens acompanyi a tots.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)