Carta dominical | «Com una primavera»

Avui l’Església celebra el Diumenge de la Divina Misericòrdia. El papa Joan Pau II va instituir aquesta festivitat l’any 2000 i va voler que tingués lloc cada segon diumenge de Pasqua. La misericòrdia, com va dir el mateix Papa, no és un missatge nou, però ens pot ajudar a viure intensament la bona notícia de […]

08 Abr, 2021
Església de Barcelona

Avui l’Església celebra el Diumenge de la Divina Misericòrdia. El papa Joan Pau II va instituir aquesta festivitat l’any 2000 i va voler que tingués lloc cada segon diumenge de Pasqua. La misericòrdia, com va dir el mateix Papa, no és un missatge nou, però ens pot ajudar a viure intensament la bona notícia de la Pasqua, que podem oferir com un raig de llum als nostres germans.

En aquesta celebració, els cristians recordem de manera especial que Déu és misericordiós. Del cor de Déu brolla un corrent de misericòrdia que ens omple d’alegria, d’esperança i guareix totes les nostres ferides. Si llegim amb atenció la Sagrada Escriptura descobrirem que Déu mostra el seu amor de moltes maneres. La seva misericòrdia omple la terra (cf. Sl 32,5).

Déu és un pare que s’apiada dels fills i els estima incondicionalment. El profeta Osees compara Déu amb un pare o una mare. Déu ens ensenya a caminar, ens pren en els seus braços i s’inclina davant nostre per donar-nos menjar (cf. Os 11, 3-4). Jesús, a l’Evangeli, l’anomena Abba, que era la paraula que els nens utilitzaven per dirigir-se als seus pares amb afecte. Podríem traduir-la a la nostra llengua com papà o pare estimat.

Déu, a través del seu Fill, es revela com un amic fidel que sempre és al nostre costat. Jesús vol tenir una relació personal amb cada un de nosaltres. Espera que li obrim el cor i compartim amb ell tots els nostres dubtes, esperances i somnis. Jesús ens estima tant, que ha donat la vida per nosaltres: «Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn 15,13).

L’amor de Déu sempre trenca els nostres esquemes. Es presenta cada Nadal com un nen que necessita el nostre afecte. Déu, creador de l’univers, es fa petit i demana que el rebem al cor.

El profeta Jeremies explica que quan va rebre la crida de Déu, aquest li va preguntar: «Què veus, Jeremies?», i ell li va respondre: «Veig una branca d’ametller» (Jr 1,11).

L’ametller és el primer arbre de la primavera. Quan tot sembla mort, les seves flors anuncien que ve un temps nou. Així és Déu. Quan tot sembla perdut, Ell es manifesta com esperança i vida nova. Només el seu amor pot treure vida d’on hi ha mort.

Déu és tendresa. Encara que nosaltres ens n’allunyem, Ell continuarà estimant-nos. Ell és la llum que ens il·lumina i transforma la vida, elimina les rivalitats i els odis i ens fa propers als més necessitats. Diu el papa Francesc que estem cridats a convertir-nos en la carícia de Déu per a aquells que han oblidat les primeres carícies o que potser mai en la seva vida han rebut un gest d’afecte.

Benvolguts germans i germanes, que Maria, mare de la misericòrdia, ens ajudi durant tota la Pasqua a trobar aquest raig de llum i les llavors de l’amor de Déu en la nostra vida de cada dia. Us desitjo un feliç Diumenge de la Divina Misericòrdia.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)