Carta dominical | «Com una primavera»

Avui l’Església celebra el Diumenge de la Divina Misericòrdia. El papa Joan Pau II va instituir aquesta festivitat l’any 2000 i va voler que tingués lloc cada segon diumenge de Pasqua. La misericòrdia, com va dir el mateix Papa, no és un missatge nou, però ens pot ajudar a viure intensament la bona notícia de […]

08 Abr, 2021
Església de Barcelona

Avui l’Església celebra el Diumenge de la Divina Misericòrdia. El papa Joan Pau II va instituir aquesta festivitat l’any 2000 i va voler que tingués lloc cada segon diumenge de Pasqua. La misericòrdia, com va dir el mateix Papa, no és un missatge nou, però ens pot ajudar a viure intensament la bona notícia de la Pasqua, que podem oferir com un raig de llum als nostres germans.

En aquesta celebració, els cristians recordem de manera especial que Déu és misericordiós. Del cor de Déu brolla un corrent de misericòrdia que ens omple d’alegria, d’esperança i guareix totes les nostres ferides. Si llegim amb atenció la Sagrada Escriptura descobrirem que Déu mostra el seu amor de moltes maneres. La seva misericòrdia omple la terra (cf. Sl 32,5).

Déu és un pare que s’apiada dels fills i els estima incondicionalment. El profeta Osees compara Déu amb un pare o una mare. Déu ens ensenya a caminar, ens pren en els seus braços i s’inclina davant nostre per donar-nos menjar (cf. Os 11, 3-4). Jesús, a l’Evangeli, l’anomena Abba, que era la paraula que els nens utilitzaven per dirigir-se als seus pares amb afecte. Podríem traduir-la a la nostra llengua com papà o pare estimat.

Déu, a través del seu Fill, es revela com un amic fidel que sempre és al nostre costat. Jesús vol tenir una relació personal amb cada un de nosaltres. Espera que li obrim el cor i compartim amb ell tots els nostres dubtes, esperances i somnis. Jesús ens estima tant, que ha donat la vida per nosaltres: «Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn 15,13).

L’amor de Déu sempre trenca els nostres esquemes. Es presenta cada Nadal com un nen que necessita el nostre afecte. Déu, creador de l’univers, es fa petit i demana que el rebem al cor.

El profeta Jeremies explica que quan va rebre la crida de Déu, aquest li va preguntar: «Què veus, Jeremies?», i ell li va respondre: «Veig una branca d’ametller» (Jr 1,11).

L’ametller és el primer arbre de la primavera. Quan tot sembla mort, les seves flors anuncien que ve un temps nou. Així és Déu. Quan tot sembla perdut, Ell es manifesta com esperança i vida nova. Només el seu amor pot treure vida d’on hi ha mort.

Déu és tendresa. Encara que nosaltres ens n’allunyem, Ell continuarà estimant-nos. Ell és la llum que ens il·lumina i transforma la vida, elimina les rivalitats i els odis i ens fa propers als més necessitats. Diu el papa Francesc que estem cridats a convertir-nos en la carícia de Déu per a aquells que han oblidat les primeres carícies o que potser mai en la seva vida han rebut un gest d’afecte.

Benvolguts germans i germanes, que Maria, mare de la misericòrdia, ens ajudi durant tota la Pasqua a trobar aquest raig de llum i les llavors de l’amor de Déu en la nostra vida de cada dia. Us desitjo un feliç Diumenge de la Divina Misericòrdia.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)