Carta dominical | «La bellesa de les cicatrius»

Un dissenyador de moda famós va fer cèlebre la frase «l’arruga és bella», que va triomfar més enllà del món de la moda. Volia ressaltar la bellesa de la imperfecció, del que rebutgem segons els cànons de bellesa. Gràcies a aquest eslògan, l’arruga moltes vegades ha deixat de ser menyspreable. No han tingut tanta sort […]

25 Març, 2021
Església de Barcelona

Un dissenyador de moda famós va fer cèlebre la frase «l’arruga és bella», que va triomfar més enllà del món de la moda. Volia ressaltar la bellesa de la imperfecció, del que rebutgem segons els cànons de bellesa. Gràcies a aquest eslògan, l’arruga moltes vegades ha deixat de ser menyspreable.

No han tingut tanta sort les cicatrius, records inesborrables que deixen el cos marcat després d’una afecció, lesió o operació. La tendència és avergonyir-se’n i amagar-les, perquè delaten les nostres misèries i el nostre sofriment.

Jesús mai va amagar les seves cicatrius. L’apòstol Tomàs va acceptar la resurrecció de Jesús quan Jesús li va mostrar les seves ferides i li va dir: «Porta la mà i posa-me-la dins el costat» (Jn 20,27). Però, per què va voler mostrar aquestes desagradables cicatrius? És que Déu no ho fa tot bell? És clar que sí. Llavors, quin va ser realment el seu propòsit?

Quan deixem enrere situacions de dolor, ens queden marques que poden afectar significativament la nostra manera de ser o de viure. No obstant això, aquestes cicatrius poden ser també una oportunitat per créixer interiorment i ajudar-nos a ser millors persones. Les lliçons de la vida són valuoses; cal aprendre a descobrir el que, de vegades, es trenca en nosaltres i reconèixer que aquestes marques ens poden fer més humans i més autèntics.

Les cicatrius són un mapa dels llocs i de les experiències que hem viscut. Són com petjades que ens guien en la nostra travessia existencial. Per això les cicatrius són entranyables, no hem d’ignorar-les ni tractar d’amagar-les: hi són, hem de comprendre-les i aprendre’n.

Precisament en aquest Diumenge de Rams recordem com Jesús va triar quedar marcat per sempre per evidenciar el seu amor infinit cap a nosaltres, per mostrar la seva humanitat i el seu sacrifici a la Creu, per dir-nos que ens accepta tal com som, per guarir-nos les ferides, però també el cor, l’ànima i la fe. Si ens hi fixem, podrem reconèixer-lo mitjançant les nostres cicatrius, sabent que aquestes ens guiaran fins a Jesús ressuscitat, com a Tomàs que, en veure les de Jesús, per fi va poder proclamar: «Senyor meu i Déu meu!» (Jn 20,28).

La decisió que va prendre Jesús de mantenir les seves ferides xoca especialment en la nostra societat, on preval la bellesa exterior i la perfecció estètica. Moltes vegades oblidem que la nostra naturalesa és fràgil i que som humans. El dia que nosaltres acceptem i mostrem les nostres cicatrius curades per Crist, anunciarem l’amor i la glòria de Déu.

Benvolguts germans i germanes, si tenim ferides que no acaben de cicatritzar, ensenyem-les al Senyor sense cap pudor. Déu ens estima amb les nostres imperfeccions. Units a Déu aprendrem a apreciar com som: únics, insubstituïbles, capaços d’estimar i ser estimats, en permanent canvi, però, de vegades, trencats.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)