Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Amb cor de pare»
Avui que celebrem el Dia del Seminari, voldria referir-me a un escrit preciós que ens va regalar el papa Francesc fa uns mesos: la carta apostòlica Patris corde (Amb cor de pare). La publicació d’aquesta carta coincideix amb el 150 aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església. El document ens […]
18 Març, 2021
Avui que celebrem el Dia del Seminari, voldria referir-me a un escrit preciós que ens va regalar el papa Francesc fa uns mesos: la carta apostòlica Patris corde (Amb cor de pare). La publicació d’aquesta carta coincideix amb el 150 aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església. El document ens anima a celebrar, fins al 8 de desembre de 2021, un any especialment dedicat al pare de Jesús i espòs de Maria.
Sant Josep passa gairebé desapercebut en la Bíblia. Només en trobem algunes dades. A l’evangeli hi apareix com un home honrat i treballador que cuidava amb amor a la seva família. El seu testimoni senzill pot ajudar-nos a valorar a totes aquelles persones que, de manera discreta i activa, sempre ens donen suport i saben estar al nostre costat en els moments de dificultat.
La figura de sant Josep sempre ha estat molt estimada pel poble de Déu. Molts sants i santes li han tingut una gran devoció. Santa Teresa de Jesús deia que, si no trobàvem ningú que ens ensenyés a pregar, prenguéssim sant Josep com a mestre de pregària. Amb ell –deia la santa d’Àvila– no errarem mai el camí (cf. Vida 6,8).
Josep va ser un home just (cf. Mt 1,20). Quan va saber que Maria esperava un fill, abans de viure amb ell, ho va parlar amb Déu i finalment va decidir acollir-la. D’aquesta manera, Josep va defensar la dignitat i la vida de Maria. Aquest exemple ens ensenya a estimar els altres tal com són. També ens ajuda a acceptar la nostra pròpia història amb tendresa. Si en algun moment hi ha alguna cosa dels altres que ens fereix o ens molesta, sapiguem oferir-la a Déu. Ell sanarà totes les nostres ferides.
Sant Josep també és un home valent i creatiu. Quan el rei Herodes planeja matar el Nen Jesús, Josep organitza amb audàcia la fugida de la família a Egipte (cf. Mt 2, 13-15). El nostre sant podria ser un bon patró de totes aquelles persones que, fugint de la misèria i de la violència, deixen la seva terra per trobar millors condicions de vida.
Si llegim amb atenció els primers capítols de l’Evangeli de Mateu, veurem que Josep, en els seus somnis, parla amb Déu. En aquests somnis comparteix amb Ell els seus dubtes i angoixes. El papa Francesc explica sovint que té una imatge de sant Josep sobre el seu escriptori. El sant està ajagut i dorm. Diu el Papa que quan té algun problema l’escriu en un paperet i el posa sota de la imatge. I és que sant Josep, encara que sembli adormit, prega per allò que ens preocupa. Josep va estimar Jesús amb un cor de pare. Així és com el Pare ens estima també a nosaltres.
Benvolguts germans i germanes, tinguem sant Josep molt present en el dia a dia, a les nostres llars, a la feina… Descobrim aquest bon home, un home de primera que sempre ha sabut estar en un segon pla. Demanem a sant Josep que intercedeixi per tots, que ens guiï en el camí de la vida, i sigui un bon pare amb el qual puguem compartir dubtes, angoixes i somnis.
Sant Josep, espòs de la Verge Maria, patró de l’Església i dels seminaris, pregueu per nosaltres.
† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
