Carta dominical | «La força d’un gest»
Arribant a la fi de la canícula, moltes persones esgoten les seves vacances en segones residències o anant de viatge en algun país estranger. És clar que d’altres no deuen haver pogut gaudir ni d’uns dies de descans. Penso especialment en aquelles famílies que per motius econòmics hauran optat per quedar-se a casa.
Ja sigui en la residència habitual o fora d’ella, cal aprofitar l’estiu per trobar un temps de reflexió, de pregària, de cultiu de l’espiritualitat, un temps per a la lectura, per a la convivència amb la família i amics, i, sobretot, un temps de lloança a Déu per haver-nos donat als homes el jardí del món, un jardí que hem de conrear i no danyar de qualsevol manera.
Aquests dies són molts els turistes que visiten la nostra arxidiòcesi. Avui m’agradaria compartir amb vosaltres un conte breu que té un turista com a protagonista. Un d’ells anava caminant per una llarga i ampla platja del nostre litoral mediterrani. Mentre caminava va començar a veure que, en la distància, un altre home s’apropava. A mesura que avançava, es va adonar que aquest home s’ajupia per recollir alguna cosa que després llançava a l’aigua. Una i altra vegada llançava amb força aquestes coses al mar. A l’aproximar-se més, el turista va observar que l’home estava recollint estrelles de mar que la marea havia deixat a la platja i que, una per una, retornava al mar. Intrigat, el turista es va aproximar a l’home per saludar-lo.
-Bona tarda, amic. Em preguntava què és el que fa.
-Estic tornant estrelles de mar a l’aigua. Ara la marea està baixa i ha deixat sobre la platja totes aquestes estrelles de mar. Si jo no les torno al mar, es moriran per falta d’oxigen.
-Ja ho entenc -va replicar el turista-, però sobre aquesta platja hi ha d’haver milers d’estrelles de mar. Són massa, simplement. I el més probable és que això estigui succeint en centenars de platges al llarg d’aquesta costa. ¿No s’adona que això que fa és irrellevant?
L’home va somriure, es va ajupir a recollir una altra estrella de mar i, mentre tornava a llançar-la al mar, va respondre:
-Per aquesta estrella sí que és important!
En aquest conte veiem la importància de cada persona i de cada acte que fem. És veritat que no podem canviar el món ni solucionar tots els problemes, però si ajudem una persona, encara que sigui una sola, estem fent que el món millori una mica més. Nosaltres sí que podem fer quelcom, perquè el nostre planeta sigui més humà i més fratern. Només cal viure atents i començar pel que tenim a l’abast. Aquestes vacances, aprofitem-les per reflexionar, pregar i practicar aquests petits gestos que sovint marquen la diferència.
Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.