Carta dominical | «La força d’un gest»

Arribant a la fi de la canícula, moltes persones esgoten les seves vacances en segones residències o anant de viatge en algun país estranger. És clar que d’altres no deuen haver pogut gaudir ni d’uns dies de descans. Penso especialment en aquelles famílies que per motius econòmics hauran optat per quedar-se a casa. Ja sigui […]

17 Ag, 2017
Església de Barcelona

Arribant a la fi de la canícula, moltes persones esgoten les seves vacances en segones residències o anant de viatge en algun país estranger. És clar que d’altres no deuen haver pogut gaudir ni d’uns dies de descans. Penso especialment en aquelles famílies que per motius econòmics hauran optat per quedar-se a casa.

Ja sigui en la residència habitual o fora d’ella, cal aprofitar l’estiu per trobar un temps de reflexió, de pregària, de cultiu de l’espiritualitat, un temps per a la lectura, per a la convivència amb la família i amics, i, sobretot, un temps de lloança a Déu per haver-nos donat als homes el jardí del món, un jardí que hem de conrear i no danyar de qualsevol manera.

Aquests dies són molts els turistes que visiten la nostra arxidiòcesi. Avui m’agradaria compartir amb vosaltres un conte breu que té un turista com a protagonista. Un d’ells anava caminant per una llarga i ampla platja del nostre litoral mediterrani. Mentre caminava va començar a veure que, en la distància, un altre home s’apropava. A mesura que avançava, es va adonar que aquest home s’ajupia per recollir alguna cosa que després llançava a l’aigua. Una i altra vegada llançava amb força aquestes coses al mar. A l’aproximar-se més, el turista va observar que l’home estava recollint estrelles de mar que la marea havia deixat a la platja i que, una per una, retornava al mar. Intrigat, el turista es va aproximar a l’home per saludar-lo.

-Bona tarda, amic. Em preguntava què és el que fa.

-Estic tornant estrelles de mar a l’aigua. Ara la marea està baixa i ha deixat sobre la platja totes aquestes estrelles de mar. Si jo no les torno al mar, es moriran per falta d’oxigen.

-Ja ho entenc -va replicar el turista-, però sobre aquesta platja hi ha d’haver milers d’estrelles de mar. Són massa, simplement. I el més probable és que això estigui succeint en centenars de platges al llarg d’aquesta costa. ¿No s’adona que això que fa és irrellevant?

L’home va somriure, es va ajupir a recollir una altra estrella de mar i, mentre tornava a llançar-la al mar, va respondre:

-Per aquesta estrella sí que és important!

En aquest conte veiem la importància de cada persona i de cada acte que fem. És veritat que no podem canviar el món ni solucionar tots els problemes, però si ajudem una persona, encara que sigui una sola, estem fent que el món millori una mica més. Nosaltres sí que podem fer quelcom, perquè el nostre planeta sigui més humà i més fratern. Només cal viure atents i començar pel que tenim a l’abast. Aquestes vacances, aprofitem-les per reflexionar, pregar i practicar aquests petits gestos que sovint marquen la diferència.

Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)