Carta dominical | Déu, pare de tots, ens espera

D’aquí uns dies recordarem de manera especial a tots els difunts, els nostres éssers estimats que ens han deixat i que recordem amb dolor. I en aquesta data dels Difunts qui més qui menys es fa la pregunta de si existeix o no el cel. I acostumem a dir: ningú ha tornat i, per tant, podem estar segurs que hi ha vida després de la mort?

Permeteu-me que us expliqui una petita història que va passar en una clínica. Un home molt malalt estava molt inquiet i torbat. Va agafar la mà del metge i li va dir:

• “Tinc molta por de morir. Digui’m, doctor, què m’espera després de la mort? A què s’assembla el que hi ha a l’altre costat?”
• “No ho sé”, li respon el doctor.
• “No ho sap?”, li diu el malalt.

El doctor, en lloc de respondre-li, obre la porta. No s’imaginava trobar el seu gos, un magnífic pastor alemany, que l’havia seguit a través de la ciutat, havia esquivat la vigilància del porter de la clínica i ara era al passadís. Quan el gos va veure el seu amo li va saltar a sobre i li va manifestar de mil maneres l’alegria d’haver-lo trobat.

El doctor es va girar cap el malalt i li va dir: “Ha observat el comportament del gos? Ell mai havia estat en aquest hospital, no coneixia la casa, no sabia com eren els lavabos, l’armari, els llits, ni de quin color són les parets dels passadissos. Ell sabia que el seu amo era aquí, a l’altre costat de la porta, i està content i entusiasmat des que s’ha obert la porta i m’ha trobat. Miri, jo no sé res del que ens espera a l’altre costat després de la mort. El que sé és que el Senyor, Pare nostre, és a l’altre costat i ens espera. I el dia que la porta s’obri, és a dir, el dia de la nostra mort, jo passaré a l’altre costat i rebré amb una immensa joia l’abraçada de Déu Pare.”

Bonica reflexió la del doctor. Ens anima a viure amb esperança perquè no podem oblidar que Déu és el nostre Pare, que ens estima i que està desitjant fer-nos una abraçada després de la mort i introduir-nos a casa seva, que no sabem gaire bé com és, però això no importa, ja que el que realment és important és que serem estimats i abraçats per Ell.

“Qui contempla una parella que es mira tendrament; qui contempla un nadó que busca mentre mama els ulls de la mare, com si volgués emmagatzemar per sempre el seu somriure, percep una llunyana intuïció del cel. Poder mirar Déu cara a cara és com un únic i etern moment d’amor”. Youcat (Catecisme jove de l’Església catòlica), n. 158

Sí, preguem pels nostres difunts a fi que el Senyor els perdoni les faltes i puguin rebre la seva abraçada i gaudir en la seva presència en companyia de tots els éssers estimats que els han precedit en el camí del cel. I demanem al Senyor que no perdem la confiança en el seu amor de Pare, que puguem rebre la seva abraçada de Pare i gaudim per sempre de la seva companyia.

Que Déu ens beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona