Carta dominical | Arreglant l'ésser humà

Un científic que vivia preocupat amb els problemes del món estava decidit a trobar els mitjans per alleujar-los. Passava dies al seu laboratori buscant respostes per als seus dubtes.

Un dia, el seu fill de set anys va envair el seu santuari decidit a ajudar-lo a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a una altra banda.

Veient que era impossible fer-lo marxar, el pare va pensar què podia donar-li amb l’objectiu de distreure’l. De sobte, va trobar una revista, amb un mapa del món, justament el que necessitava.

Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i, amb un rotllo de cinta, el va entregar al seu fill dient-li: «Com que t’agraden molt els trenca-closques, et vull donar el món tot esmicolat perquè l’enganxis sense ajuda de ningú».

Aleshores va calcular que l’infant necessitaria deu dies per compondre el mapa, però no fou així. Passades algunes hores, va sentir la veu del nen que el cridava amb calma.

“Pare, pare, ja l’he acabat. He aconseguit completar-lo!” Al principi, el pare no va creure el nen. Va pensar que era impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va alçar el cap de les seves anotacions amb la certesa que veuria el treball propi d’un nen.

Per a la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els bocins havien estat col·locats en el seu lloc corresponent. Com havia estat possible? Com havia estat capaç el nen? Molt sorprès, el pare va preguntar al seu fill: “Fillet, tu no sabies com era el món, com ho has aconseguit?” “Pare –va respondre el nen-, jo no sabia com era el món però quan vas arrencar el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que a l’altre costat hi havia la figura d’un home”.

“Per tant, vaig girar els retalls i vaig començar a recompondre l’home, que sí sabia com era. Quan vaig aconseguir arreglar l’home, vaig tornar a girar el full i vaig veure que havia arreglat el món”.

Benvolguts germans, aquesta és la reflexió que avui volia compartir amb vosaltres. Només si som capaços de resoldre els problemes que afecten  l’home podrem construir entre tots un món millor. Tinguem-ho ben present.

Bon diumenge i que Déu us beneeixi.

Que Déu ens beneeixi a tots!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona