Carta dominical | «Davant la malaltia»

Un any més, hem celebrat la festa de la Mare de Déu de Lourdes i també la Jornada Mundial del Malalt, dia en el qual tots podem ser, sense desitjar-ho, protagonistes. Per això, avui voldria reflexionar una mica sobre la malaltia; com la rebem i com hi reaccionem, però, sobretot, com podem viure la circumstància d’estar malalts o d’estar prop de persones malaltes.

El que a priori és una mala notícia, una fatalitat, un cop inesperat, pot ser també una oportunitat per reflexionar; per construir un nou esquema de valors en la nostra vida. La malaltia ens permet valorar la salut i les coses realment importants i, alhora, relativitzar els problemes que normalment magnifiquem. La malaltia és molt egoista: roba l’energia física, deixa sense alè i minva les il·lusions. No obstant això, també és cert que, tot i la manca de forces, les petites coses que fem i que rebem quan estem malalts adquireixen un sentit extraordinari; són un veritable regal: un somriure, una abraçada, una trucada inesperada, una visita, un passeig…

Encara que sembli paradoxal, aquesta debilitat i vulnerabilitat també ens fan forts i ens fan madurar com a persones. Amb l’ajuda de Déu, i el suport dels nostres éssers estimats, podem ser capaços de donar la volta a l’adversitat i posar bona cara al mal temps. I, sens dubte, exemple d’això són els malalts, amb fills menors, que no perden el coratge i als quals agraeixo el gran esforç que realitzen per aparentar normalitat davant seu. No és fàcil llegir un conte als petits o jugar amb ells en aquestes circumstàncies, oi?

Hi ha una immensa humanitat i dignitat als ulls d’aquells que viuen la malaltia de prop. No obstant això, de vegades, la nostra mirada cap a ells és distant, no som capaços d’empatitzar-hi i ens limitem a sentir llàstima i, de vegades, cert rebuig.

Avui, m’agradaria que veiéssim la malaltia amb uns altres ulls. L’experiència de la malaltia pròpia i aliena ens hauria de permetre seguir donant gràcies a la vida, malgrat el patiment, i saber descobrir la providència de Déu. És una oportunitat per prendre consciència de les nostres limitacions i plantejar-nos el sentit últim de la nostra existència.

En els malalts trobem la presència de Jesucrist. Ell sempre és al nostre costat disposat a ajudar-nos a carregar la creu. Si li obrim la porta del nostre cor, Jesús es revela en el nostre patiment i ens obre a l’esperança. A poc a poc, emergeix un coratge i una serenitat que no són nostres. Jesús mai no ens abandona, sinó que ens convida a deixar-nos abraçar per Ell: «Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11, 28). Jesús ens ofereix la possibilitat de donar un sentit espiritual al nostre patiment. Jesús ens convida a unir el nostre sofriment al seu dolor, per oferir-lo al Pare per la salvació de tota la humanitat.

Benvolguts germans i germanes, no vull acabar sense agrair l’entranyable tasca que feu totes les persones que teniu cura de malalts i els acompanyeu, donant-los el vostre afecte. Gràcies per ser els seus àngels. Mare de Déu de Lourdes, prega per nosaltres.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.