Carta dominical | «Crist és la nostra esperança»

Avui, diumenge de Rams, faig meva i us trasllado una petició del papa Francesc en el seu missatge de Quaresma d’aquest any. És una petició que ens servirà de preludi a la Setmana Santa. Així ens demana: «No ens cansem de pregar. Jesús ens ha ensenyat que és necessari pregar sempre sense defallir (Lc 18,1). Necessitem pregar, perquè necessitem Déu. Pensar que en tenim prou amb nosaltres mateixos és una il·lusió perillosa».

Tinguem en compte aquesta petició. Cal que intensifiquem la pregària durant la Setmana Santa, especialment a partir de la contemplació dels misteris centrals de la fe. Aquest dies la celebració comunitària d’aquests misteris ens ajudarà a aprofundir en la nostra fe.

El Sant Pare ens recorda que amb la pandèmia hem palpat la nostra fragilitat personal i social, i podem afegir que, amb la presència de la guerra a Ucraïna, hem pres consciència de la fragilitat de la pau a Europa. Aquesta fragilitat ens pot ajudar a unir-nos interiorment i espiritualment a l’experiència de fragilitat i abandó en Déu, viscuda per Jesús durant la seva Passió.

 El Papa reflexiona i ens diu que «ningú no se salva sol perquè anem tots en la mateixa barca enmig de les tempestes de la història; però, sobretot, ningú no se salva sense Déu, perquè només el misteri pasqual de Jesucrist ens concedeix vèncer les fosques aigües de la mort. La fe no ens eximeix de les tribulacions de la vida, però ens permet travessar-les units a Déu en Crist, amb la gran esperança que no enganya i que té per penyora l’amor que Déu ha vessat en els nostres cors per mitjà de l’Esperit Sant (cf. Rm 5, 1-5).»

Crist és la nostra esperança, per a nosaltres i per a tot el món. Aquest any celebrem aquest diumenge de Rams llegint el relat de la Passió de l’Evangeli de  Lluc, qualificat com l’Evangeli de la misericòrdia de Déu. El Profeta poderós en obres i paraules és condemnat a mort a Jerusalem. I ho podem veure de manera especial en el preciós diàleg que té Jesús amb el bon lladre. Us convido a rellegir-lo i a meditar-lo. Aquest relat ens fa sentir prop del cor de Jesús ple de misericòrdia, ple d’amor entranyable i gratuït.

La Mort i la Resurrecció de Jesús apareixen profundament unides en l’Evangeli de Lluc, que escriu, sobretot, per als no jueus, per al món dels grecs. En la seva Resurrecció, Jesús es presenta com el Vivent que comunica l’Esperit de Déu tant a jueus com a grecs, és a dir, a tots nosaltres. I, amb l’Esperit, Crist ens comunica la pau, el perdó dels pecats, l’esperança, la llibertat de fills, la reconciliació i la capacitat d’estimar fins a la fi.

D’aquesta manera, Jesús, amb la seva Passió, Mort, Resurrecció i Ascensió, es fa solidari amb tots els homes i dones que sofreixen i moren. Jesús gloriós ve per comunicar gràcia i perdó a tothom. Per això, era necessari que Jesús morís i ressuscités a Jerusalem, perquè la seva glòria fos la nostra justícia i la nostra esperança, ja que Déu Pare «volia que fóssim lloança de la seva glòria, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança» (Ef 1,12).

Benvolguts germans i germanes, a tots, us desitjo una santa Setmana.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.