Carta dominical | «Tot va començar amb una confessió»

Fa unes setmanes vaig dedicar una de les meves cartes dominicals al beat Carles de Foucauld. Hi ha un aspecte de la seva vida que sempre m’ha captivat de manera particular: la conversió.

És molt interessant conèixer el seu camí lent de tornada a la fe catòlica iniciat a partir de les seves experiències en la solitud del desert. És impressionant adonar-se de les maneres tan senzilles que té Déu per apropar-nos a Ell. Percebem aquesta proximitat si ens aturem, contemplem la realitat i escoltem el nostre interior. És precisament la Quaresma el temps que l’Església ens proposa per avançar en el nostre camí de conversió.

Després de moltes i variades experiències i, en particular, del testimoni silenciós i proper d’ànimes belles profundament unides a Déu, Carles de Foucauld pren un dia la decisió de rebre lliçons de religió amb un sacerdot per discernir sobre si tornar o no a la seva vida com a catòlic. Ell esperava que fos un llarg camí intel·lectual, però en realitat no va ser així. Per rebre aquesta formació visita una parròquia propera a casa seva, on troba el mossèn Henri Huvelin al confessionari, on ell passava llargues hores.

El que va passar ho recull Carles de Foucauld en una de les seves cartes: «En fer-me entrar al seu confessionari, un dels darrers dies d’octubre […], vós em vau donar, Déu meu, tots els béns. Si hi ha alegria al cel per un pecador que es converteix, n’hi va haver quan jo em vaig acostar al confessionari! Dia beneït, dia de benedicció! Vós em vau posar sota les ales d’aquest sant, i sota elles he seguit. Per la seva mà m’heu conduït i m’heu donat gràcies sobre gràcies. Jo li demanava lliçons de religió i ell em va fer agenollar i confessar-me i em va enviar a combregar immediatament.»

¡Quantes vivències en aquest moment de conversió i de transformació existencial! Aquestes línies ens mostren elements rellevants per comprendre la vivència de Carles de Foucauld i per avançar en el camí de la conversió pastoral i espiritual.

Carles ens dibuixa un escenari molt significatiu: troba el temple obert i el sacerdot al confessionari, no tem acostar-s’hi per demanar-li ajuda, el sacerdot el convida audaçment a obrir sincerament el cor a Déu per rebre el seu perdó. La confessió individual és un pas necessari en el camí de conversió i una porta per iniciar un camí d’acompanyament espiritual i discerniment.

Carles de Foucauld acaba la carta on explica la seva conversió amb aquestes paraules: «Déu va acabar l’obra de la meva conversió […] El sacerdot, desconegut per a mi, a qui Déu m’havia encaminat, […], va passar a ser el meu confessor, i ha sigut el meu millor amic […] des de llavors. Quan vaig creure que hi havia Déu, vaig comprendre que el mínim que podia fer era viure només per a Ell. La meva vocació religiosa va néixer a la vegada que la meva fe. Déu és tan gran!»

Benvolguts germans i germanes, que aquest temps de Quaresma sigui un moment propici per avançar en el camí de conversió i per recuperar el goig i l’assiduïtat a rebre el sagrament de la confessió.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.