Carta dominical | «Tot va començar amb una confessió»

Fa unes setmanes vaig dedicar una de les meves cartes dominicals al beat Carles de Foucauld. Hi ha un aspecte de la seva vida que sempre m’ha captivat de manera particular: la conversió. És molt interessant conèixer el seu camí lent de tornada a la fe catòlica iniciat a partir de les seves experiències en […]

31 Març, 2022
Església de Barcelona

Fa unes setmanes vaig dedicar una de les meves cartes dominicals al beat Carles de Foucauld. Hi ha un aspecte de la seva vida que sempre m’ha captivat de manera particular: la conversió.

És molt interessant conèixer el seu camí lent de tornada a la fe catòlica iniciat a partir de les seves experiències en la solitud del desert. És impressionant adonar-se de les maneres tan senzilles que té Déu per apropar-nos a Ell. Percebem aquesta proximitat si ens aturem, contemplem la realitat i escoltem el nostre interior. És precisament la Quaresma el temps que l’Església ens proposa per avançar en el nostre camí de conversió.

Després de moltes i variades experiències i, en particular, del testimoni silenciós i proper d’ànimes belles profundament unides a Déu, Carles de Foucauld pren un dia la decisió de rebre lliçons de religió amb un sacerdot per discernir sobre si tornar o no a la seva vida com a catòlic. Ell esperava que fos un llarg camí intel·lectual, però en realitat no va ser així. Per rebre aquesta formació visita una parròquia propera a casa seva, on troba el mossèn Henri Huvelin al confessionari, on ell passava llargues hores.

El que va passar ho recull Carles de Foucauld en una de les seves cartes: «En fer-me entrar al seu confessionari, un dels darrers dies d’octubre […], vós em vau donar, Déu meu, tots els béns. Si hi ha alegria al cel per un pecador que es converteix, n’hi va haver quan jo em vaig acostar al confessionari! Dia beneït, dia de benedicció! Vós em vau posar sota les ales d’aquest sant, i sota elles he seguit. Per la seva mà m’heu conduït i m’heu donat gràcies sobre gràcies. Jo li demanava lliçons de religió i ell em va fer agenollar i confessar-me i em va enviar a combregar immediatament.»

¡Quantes vivències en aquest moment de conversió i de transformació existencial! Aquestes línies ens mostren elements rellevants per comprendre la vivència de Carles de Foucauld i per avançar en el camí de la conversió pastoral i espiritual.

Carles ens dibuixa un escenari molt significatiu: troba el temple obert i el sacerdot al confessionari, no tem acostar-s’hi per demanar-li ajuda, el sacerdot el convida audaçment a obrir sincerament el cor a Déu per rebre el seu perdó. La confessió individual és un pas necessari en el camí de conversió i una porta per iniciar un camí d’acompanyament espiritual i discerniment.

Carles de Foucauld acaba la carta on explica la seva conversió amb aquestes paraules: «Déu va acabar l’obra de la meva conversió […] El sacerdot, desconegut per a mi, a qui Déu m’havia encaminat, […], va passar a ser el meu confessor, i ha sigut el meu millor amic […] des de llavors. Quan vaig creure que hi havia Déu, vaig comprendre que el mínim que podia fer era viure només per a Ell. La meva vocació religiosa va néixer a la vegada que la meva fe. Déu és tan gran!»

Benvolguts germans i germanes, que aquest temps de Quaresma sigui un moment propici per avançar en el camí de conversió i per recuperar el goig i l’assiduïtat a rebre el sagrament de la confessió.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)