Carta dominical | «Al cim del Tabor»

Una de les festes de l’any litúrgic dedicades a Jesucrist que tenen una data fixa al calendari és la de la Transfiguració del Senyor, que se celebra sempre el 6 d’agost i que aquest any s’escau en diumenge. Aquesta circumstància convida a recordar el sentit d’aquesta celebració, especialment valorada a l’Orient, i que és celebrada […]

03 Ag, 2017
Església de Barcelona

Una de les festes de l’any litúrgic dedicades a Jesucrist que tenen una data fixa al calendari és la de la Transfiguració del Senyor, que se celebra sempre el 6 d’agost i que aquest any s’escau en diumenge. Aquesta circumstància convida a recordar el sentit d’aquesta celebració, especialment valorada a l’Orient, i que és celebrada com una gran solemnitat, fins al punt de ser qualificada com la Pasqua de l’estiu.
Recordo un llibre admirable del monjo benedictí Dom Columba Marmion (1858-1923), que fou abat de Maredsous (Bèlgica). Va ser un gran mestre espiritual i alhora un teòleg profund, beatificat pel papa Joan Pau II el 3 de setembre de l’any 2000. Un dels seus llibres més divulgats es titula Jesucristo en sus misterios (Barcelona,1948), que va acostar moltes persones a un coneixement profund i espiritual de Jesucrist a la llum de la Bíblia i de la litúrgia. Dom Marmion titula així el capítol dedicat a la Transfiguració del Senyor: «Al cim del Tabor». I explica que al cim d’aquesta muntanya «va resplendir sobretot la divinitat de Jesucrist». Per això, els teòlegs qualifiquen el fet com una teofania o una cristofania, és a dir, una manifestació de Déu o una manifestació de Jesucrist com a Déu, expressada amb el blanc dels seus vestits. El blanc, síntesi de tots els colors, és a la Bíblia un signe de Déu, síntesi de totes les perfeccions.
Jesús tria com a testimonis d’aquest esdeveniment tan important Pere, Jaume i Joan, els porta a dalt d’una muntanya alta i en un clima de pregària el seu rostre esdevé resplendent com el sol i els seus vestits es tornen blancs com la neu. Pere, ple d’estupor, demana de fer-hi tres cabanes, mentre el Pare celestial fa sentir la seva veu, proclamant Jesús el seu Fill estimat.
Sant Pere en la seva segona carta recordarà commogut l’experiència viscuda al cim del Tabor dient: «Nosaltres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa, quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut”. Aquesta veu del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.» (2 Pe 1,16-18)
Dom Columba Marmion explica que la intenció de Jesús amb la seva Transfiguració era preparar els apòstols davant la imminent prova de la Passió, després de la qual seria glorificat. Així, ressituant els seus deixebles davant l’escàndol de la creu, anunciava que tota la Creació estava destinada a viure aquella transfiguració acomplerta per aquell pel qual totes les coses foren creades i que tenen en ell la seva consistència i la promesa de la seva plenitud.
El savi benedictí acaba dient que el misteri de la Transfiguració de Jesucrist conté una triple gràcia: «Reforça la nostra fe, assenyala d’una manera especial la nostra adopció com a fills de Déu i ens fa dignes de participar un dia de la glòria eterna de Crist.» La creu i la mort no tenen la darrera paraula.

Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)