Carta dominical | «Acompanyem els joves»

Es clou avui a Roma el Sínode dels Bisbes, que ha tractat el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional». Els bisbes que hem tingut l’honor de participar en aquesta assemblea, tornem ara a les nostres diòcesis. El Sínode, en profunda sintonia amb el Papa, ha formulat unes propostes que, lliurades al Sant […]

25 Oct, 2018
Església de Barcelona

Es clou avui a Roma el Sínode dels Bisbes, que ha tractat el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional». Els bisbes que hem tingut l’honor de participar en aquesta assemblea, tornem ara a les nostres diòcesis. El Sínode, en profunda sintonia amb el Papa, ha formulat unes propostes que, lliurades al Sant Pare, podrien esdevenir el tema d’un document pontifici, en forma d’exhortació apostòlica, per a tota l’Església. Així ha succeït amb altres assemblees d’aquesta institució, com l’anterior que es va dedicar a la família.

Un cop clausurada aquesta assemblea general ordinària dels bisbes, la propera fita serà la celebració a Panamà de la Jornada Mundial de la Joventut, programada per al proper mes de gener. Els joves són la nostra alegria i la nostra esperança; per això són, sens dubte, el focus de la nostra missió, ja que creiem que necessiten i tenen dret a la proposta de creure en Jesucrist i en el seu Evangeli.

A casa nostra tenim també un gran repte: donar respostes a les preguntes dels joves i atraure’ls amb la paraula de Jesús. Quina tasca més bonica, no us sembla? Els joves ens permeten polsar el canvi d’època que estem vivint. Tot es mou, tot canvia i ells són el màxim exponent d’aquest moviment, d’aquests canvis. Per això, cal que hi esmercem molts esforços i energia: recursos i persones. Tots hem de sentir-nos implicats en la pastoral juvenil, aportant-hi el que puguem: el nostre testimoniatge, pregària i suport a les persones i institucions que hi treballen. Entre tots, ens hem de preguntar: què oferim als joves avui?

Com els fem arribar la crida de Jesús a seguir-lo, que és font de sentit i de plenitud de vida?

El passat diumenge celebràvem la Jornada Mundial de les Missions, el Domund. En el missatge fet públic per aquesta ocasió, el papa Francesc adreçava unes paraules als joves que ens poden animar molt en aquest context. Els deia: «Benvolguts joves, no tingueu por de Crist ni de la seva Església». El Sant Pare afegia: «L’Església, anunciant el que ha rebut gratuïtament (cf. Mt 10,8; Ac 3,6), comparteix amb vosaltres, joves, el camí i la veritat que condueixen al sentit de l’existència en aquesta terra. Jesucrist, mort i ressuscitat per nosaltres, s’ofereix a la nostra llibertat i la mou a cercar, descobrir i anunciar aquest sentit ple i vertader».

L’Esperit Sant ens acompanyarà, ens animarà i donarà força per construir unes comunitats eclesials que siguin més evangelitzades a l’interior i més evangelitzadores de cara al món d’avui, que ens ajudin a transmetre la fe cristiana i a acompanyar els nois i les noies. Demanem a Maria, Mare de Déu, i als sants que acaben de ser canonitzats, Òscar Romero i Pau VI, que intercedeixin per tots nosaltres i ens acompanyin sempre.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)