Carta dominical | «Canvia el món»

El penúltim diumenge d’octubre se celebra a tot el món la Jornada Mundial de les Missions (DOMUND). És el dia en què, d’una manera especial, l’Església universal prega pels missioners i col·labora amb les missions. Al nostre món podem veure fàcilment canvis superficials, que deixen les coses com estaven, i canvis a pitjor, perquè deriven […]

18 Oct, 2018
Església de Barcelona

El penúltim diumenge d’octubre se celebra a tot el món la Jornada Mundial de les Missions (DOMUND). És el dia en què, d’una manera especial, l’Església universal prega pels missioners i col·labora amb les missions.

Al nostre món podem veure fàcilment canvis superficials, que deixen les coses com estaven, i canvis a pitjor, perquè deriven d’accions injustes i que atempten contra la dignitat de l’ésser humà. Davant d’això, els missioners ens demostren que són possibles els canvis a millor, profunds i reals. D’aquí el lema d’aquest any: «Canvia el món».

Aquesta realitat l’he pogut tornar a comprovar aquest estiu a Madagascar, on he passat gairebé dues setmanes compartint la vida amb els bisbes, sacerdots, religiosos i poble de Déu de les diòcesis de Ambanja i Diego Suárez (Antsiranana), situades al nord d’aquesta illa africana amb una superfície una mica més gran que la d’Espanya. El motiu del meu viatge era predicar exercicis espirituals als sacerdots d’ambdues diòcesis. Això m’ha permès tenir un contacte directe amb 2 dels 1.113 territoris de missió (un terç de l’Església mundial), la vida i tasca dels quals encara depenen d’ajudes externes, tant econòmiques com personals i espirituals.

A Madagascar, visitant diverses escoles, orfenats, dispensaris mèdics, residències per a leprosos i tuberculosos, monestirs de clausura que comencen a prosperar, parròquies vives i també comunitats que comencen la seva marxa…., un s’adona de la gran feina que fan els nostres missioners i missioneres. Són forjadors d’esperança en zones del món on sembla que el canvi és impossible, tenint en compte la precarietat, la corrupció, la violència… Ells, units a Jesucrist i alimentats de la seva Vida, mantenen viva l’esperança de la comunitat i recuperen, a poc a poc, la dignitat perduda.

El principal responsable de les Obres Missionals Pontifícies és el Papa, i per a això se serveix de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, que convoca aquesta Jornada Mundial del DOMUND. El Sant Pare, però, també necessita la nostra col·laboració. Una cooperació a tres nivells:

1) Espiritual: Us convido a escoltar i meditar la Paraula de Déu, i a pregar pels missioners. La pregària és el do i la força que necessita l’Església per desenvolupar la labor missionera cada dia.

2) Personal: Potser rebràs la crida del Senyor a ser missioner per anunciar l’Evangeli en algun racó del món. Però no oblidis que també és de gran valor l’ajuda dels col·laboradors i voluntaris missioners, que dediquen el seu temps a informar i a sensibilitzar la societat sobre la necessitat de l’ajuda missionera.

3) Material: És la col·laboració econòmica dels qui comparteixen el que tenen. T’animo a donar sense por. Deia santa Teresa de Calcuta: «Dona fins que faci mal». A través de les nostres aportacions, és possible el funcionament i desenvolupament dels territoris de missió per dur a terme projectes socials i d’evangelització. No oblidem que l’Església existeix per evangelitzar.

Benvolguts germans, tinguem avui un record per als nostres missioners. Us animo a participar, des de la vostra parròquia, fent un donatiu a la col·lecta d’avui, que destinem al DOMUND.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)