Sant Antoni, abat

Sant Antoni, abat

Antoni va créixer en una família benestant copta d’Egipte, on hi havia nascut el 251. Un cop morts els seus pares, un diumenge escoltà aquelles paraules: “Si vols arribar fins al final, ven tots els teus béns i dóna’ls als pobres i Déu serà el teu tresor. I apa! Segueix-me” (Mt 19,21). I així ho va fer, vivint al desert en una vida austera i de pregària. Tot i que no va escriure res ni va fundar comunitats, és considerat un dels monjos més il·lustres de l’antigor. Segons la Vida escrita per Sant Atanasi morí el 356.

En la iconografia, aquest Antoni sol anar acompanyat per un porquet; i és que a l'Edat Mitjana, els religiosos antonians, molt estimats del poble, tenien permís perquè els seus ramats de porcs poguessin pasturar sense restriccions perquè amb ells alimentaven els pobres. I això els va fer molt populars.

► A l’arquebisbat de Barcelona: Al costat de la sagristia de la catedral de Barcelona, Sant Antoni té una capella corresponent al gremi dels traginers, amb un retaule barroc del sant (1690-1712).

I la parròquia de Sant Antoni Abat (Ronda de Sant Pau 72) és portada pels escolapis. El 1791 l’orde dels antonians s’extingí, i el seu últim convent a Barcelona passà als escolapis.

1. Memòria de sant Antoni, abat, que, després de perdre els seus pares, va distribuir tots els seus béns entre els pobres seguint la indicació evangèlica i es va retirar a la solitud de la Tebaida. A Egipte, on va portar una vida ascètica. Va treballar per enfortir l'acció de l'Església, va sostenir els confessors de la fe durant la persecució de l'emperador Dioclecià, va fer costat a sant Atanasi contra els arrians i va reunir tants deixebles que va merèixer ser considerat pare dels monjos (356).
2. Sants Espeusid, Eleusippus i Meleusip, germans, i amb ells Leonil·la, la seva àvia, màrtirs. A la regió de Capadòcia (Turquia) (data incerta)
3. Commemoració de sant Julià, asceta, anomenat pels seus paisans “Sabes” o ancià, el qual, tot i que detestava l'ambient estrepitós de la ciutat, va deixar temporalment la seva estimada soledat per confondre a Antioquia els seguidors de l'heretgia arriana. A la regió d'Osroene (Turquia) (~ 377).
4. Sant Marcel, bisbe, defensor de la ciutat, que, per haver mantingut la fe catòlica, va ser desterrat pel rei arrià Euric. A la ciutat de Dia, a la Gàl·lia Celta (França) (510).
5. Sant Sulpici, anomenat Pius, bisbe, que després de passar del palau reial a l'episcopat, la seva major preocupació va ser la cura dels pobres. A Bourges, ciutat d'Aquitània (França) (647).
6. Beat Gamalbert, prevere, que va entregar tots els seus béns a Utó, del qual havia estat padrí a la font baptismal, perquè construís el monestir de Metten. A Baviera (Alemanya) (~ 802).
7. Santa Roselina, verge, priora de Celle-Roubaud, de l’orde de la Cartoixa, que es va distingir per la seva abnegació i per la seva austeritat en el menjar, el son i el dejuni. A Frejús, ciutat de la Provença, França (1329).
8. Sant Genari Sànchez Delgadillo, prevere, màrtir durant la persecució mexicana. A la ciutat de Tocolatlàn, Mèxic (1927).
9. Beat Teresi Olivelli, màrtir laic. Com a voluntari de les tropes Alpines, va acompanyar espiritualment els soldats italians que lluitaven a Rússia durant la Segona Guerra Mundial. Tornat a Itàlia, després de negar-se a cooperar amb el règim feixista, va ser arrestat i enviat a un camp de concentració, morint quan intentava defensar un jove ucraïnès. Camp de concentració de Hersbruck (1945).