Invitació a llegir l’Evangeli segons sant Marc

 

En un ampli mercat de possibilitats, la vivència religiosa no és una excepció. Molts són els relats que arriben als nostres dispositius i poc el temps que tenim per llegir-los críticament. Si a això li afegim la situació sanitària actual, resulta que ens sentim febles i pobres. Precisament en aquesta situació de debilitat i de pobresa és quan millor es pot plantejar una proposta diferent, antiga i nova alhora per seguir esperançats. Em refereixo als Evangelis. Moltes vegades, en la nostra societat, caiem en el tòpic que l’Església i el seu missatge és una cosa antiga, obsoleta, desconnectada de la realitat. Avui volem demostrar que no és així, que l’Església viu al costat de cada persona del nostre temps i que l’Evangeli, com a missatge viu sobre Jesucrist, és la resposta necessària a les urgències d’avui dia. Si deixem que l’Evangeli ens inspiri diàriament, descobrirem que Déu és prop nostre i que ens vol il·luminar en la foscor. La seva Paraula és la llum que il·lumina els nostres passos.

L’Evangeli de Marc és i pretén ser un instrument imprescindible en aquest canvi de full de ruta que ha provocat la pandèmia en la nostra societat occidental, postmoderna i postcristiana. L’Evangeli de Marc, històricament el relat qualificat més antic de la vida i missió de Crist, ens brinda l’oportunitat de redescobrir les arrels del cristianisme i ens ajuda a donar resposta a les urgències del nostre temps. Per això, ens fem dues preguntes: Què ens ofereix l’Evangeli de Marc i què pot aportar a la nostra vida? Per què ens fonamentem encara en un text tan antic en l’època moderna actual?

Què ens ofereix i què pot aportar a la nostra vida? L’Evangeli de Marc ens ofereix una mirada alternativa i revolucionària de la realitat. L’evangelista ens convida a mirar la realitat des de la fe. Ens anima a trobar Déu en la nostra vida de cada dia. Marc vol narrar la vida de Jesús tenint en compte tant els fets històrics com les veritats de la fe. Vol comunicar-nos que Jesús de Natzaret, amb els seus gestos i les seves paraules i, sobretot, amb el seu sacrifici personal i solidari a la creu, era algú més que un profeta d’un minúscul punt geogràfic d’un Imperi que ja va passar. Jesús és el Fill de Déu. A més, l’Evangeli de Marc ens ofereix un estil de vida marcat per dos eixos fonamentals: el cor i les obres, l’interior i l’exterior. La vida de Crist és, per al lector que vol transformar la seva vida, no només una inspiració, sinó també un model. Crist és la brúixola certa i segura de salvació eterna i d’esperança a la terra. Comprendre i seguir aquesta brúixola requereix que hi posem molta atenció, si no, no veurem clarament cap a on hem de dirigir-nos. Posem que estem desorientats, desbordats per una fatalitat. Podem sentir-nos com les primeres deixebles de Jesús quan van anar al sepulcre. Estaven tristes i desesperades perquè no podien moure la pedra del sepulcre per ungir Jesús (Mc 16,3). No obstant això, mai van deixar de fer el que podien fer pel seu Mestre. No van perdre l’esperança perquè tenien fe. I va ser precisament en aquesta situació quan Crist ressuscitat es va fer present. Marc ens mostra que en situacions extremes mai estem sols.

En l’actualitat, estem assedegats de canvis i de millores en tots els aspectes de la vida. Per això, tenim grans expectatives en la sociologia, en la geopolítica mundial, fins i tot, en els moviments culturals i socials… L’Evangeli de Marc ens convida a anar a l’arrel d’aquest desig i al fonament del canvi autèntic i durador. Actualment, tots podem llegir directament la Bíblia en la nostra llengua. Doncs bé, aquest és el repte: llegir-la, amb l’esperit amb què va ser escrita; amb un esperit de pregària i de llum divina.

Crist va iniciar l’aventura del Nou Testament amb una invitació senzilla, quan ens va dir: canvieu de vida, tingueu fe en l’Evangeli, perquè el Regne de Déu està arribant (cf. Mc 1,15). Acceptar aquesta invitació significa seguir Jesús en el camí de la creu, afrontar totes les dificultats.

Per què ens fonamentem en un text tan antic? L’Evangeli de Marc és l’experiència de la fe de les primeres comunitats cristianes. És el ressò d’uns fidels que, com nosaltres, van viure una època de canvi i un canvi d’època. Però, tot i això, els va acompanyar la presència viva de Jesucrist. Aquest Evangeli té dos trets que el caracteritzen: en primer lloc, que és un dels intents més antics, potser el més antic, de plasmar per escrit, no només l’essencial de la fe en Déu per Jesucrist, sinó també de mostrar-nos en la vida quotidiana la grandesa de qui va ser el Salvador del món; en segon lloc, i encara més important, ens vol comunicar quina és la seva paraula, el seu pensament i quines són les seves actituds en relació amb Déu, el seu Pare, amb el món, amb la societat i amb l’univers interior. Fe, exigència ètica, urgència missionera, incomprensions, persecució, mort i resurrecció són els elements que recorren el relat cristià de Marc.

Trobem tres eixos de la vida de Crist en l’Evangeli de Marc: l’inici i desenvolupament feliç de la vida pública de Jesús a Galilea (1,14-8,27); el desenvolupament de la missió de Jesús que té el seu punt culminant amb la pujada a Jerusalem (8,28-13,34) i, finalment, la passió, mort i resurrecció de Jesucrist (14,1-16,8). Tot això ve precedit i conclòs per unes breus paraules que ens ajuden a comprendre millor la singularitat de la vida i la missió de Jesús. D’una banda, ens explica l’acció de l’Esperit de Déu que va marcar tota la vida terrenal de Crist (1,1-13) i, d’altra, ens fa veure la necessitat que els fidels de l’Església, malgrat les seves limitacions i pecats, segueixin sent avui mediadors i transmissors del missatge sobre la veritat de Crist (16,9-20).

Déu parla a través de les paraules antigues de l’Evangeli. Jesús, el Fill de Déu, és el Mestre de la pregària i de les experiències de l’Esperit Sant. Si llegim l’Evangeli amb atenció, tindrem l’alegria de descobrir que Déu és la nostra esperança, que la paraula i el testimoni de Crist ens donen la resposta última i més clara per al nostre temps. I aquesta resposta és tenir esperança que hi ha Algú que ens crea (el Pare), ens salva (Jesucrist) i ens sosté (l’Esperit Sant), i tot això amb amor. Aquesta és la clau per sortir de l’atzucac de la crisi, que trobarem en l’Evangeli de Marc. Feliç, santa i profitosa lectura de l’Evangeli de Marc.

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

Mn. Marcos Aceituno Donoso

Doctorat en Teologia, especialitat Bíblica, per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Actualment, és director del Departament de Nou Testament de la Facultat de Teologia de Catalunya. Fou ordenat prevere el 25 de març de 2007, està incardinat a la diòcesi de Terrassa. És rector de la parròquia Mare de Déu del Roser, a Cerdanyola del Vallès, província de Barcelona, administrador parroquial de Santa Creu de Bellaterra, i arxiprest de Montcada-Cerdanyola-Ripollet, des de 2014. Així mateix, forma part de la Comissió Social de Càritas Diocesana de Terrassa.