A propòsit de la carta apostòlica Scripturae Sacrae Affectus del Sant Pare Francesc en el XVI Centenari de la mort de Sant Jeroni.
La Carta es publica el 30 de setembre d’enguany. Amb el propòsit de donar a conèixer el llegat de sant Jeroni. Una obra, la seva, que destaca pel seu afecte per l’estudi i propagació de la Sagrada Escriptura, com se’ns diu a l’inici de la Carta i es va desgranant al llarg de la mateixa.
Em fixo en els comentaris que es van fent resseguint la seva vida i obra. Comentaris sobre l’estudi i l’Escriptura; sobre la inculturació de la Bíblia en la llengua i cultura llatina; la traducció com un acte d’hospitalitat lingüística extrapolable a altres formes d’hospitalitat, de comunicació, d’obertura.
Hi ha un gravat, ple de simbolisme, d’Albrecht Dürer que representa a Jeroni al seu estudi: entre altres elements, hi ha dos grans finestrals per on entra molta llum, un lleó, un gos, i una línia imaginaria que uneix la vida (el sant) i una calavera, que pot representar la mort, passant per un crucifix (la Vida passa pel sedàs de la Mort). Antropologia i teologia, humanisme i espiritualitat. L’estudi com a camí de la saviesa. Però tenint en compte el personatge i la seva aurèola, es tracta de l’estudi de l’Escriptura i de la saviesa que se’n desprèn: acceptar coratjosament les possibilitats i els límits de la condició humana com a creatura, Gn 1,26-27, per exemple.
“A Betlem, Jeroni va viure, fins a la seva mort, el 420, el període més fructífer i intens de la seva vida, completament dedicat a l’estudi de les Escriptures, dedicat a la monumental tasca de traducció de tot l’Antic Testament a partir de l’hebreu original. Al mateix temps, comenta els llibres profètics, els salms, les obres paulines i escriu textos per a l’estudi de la Bíblia. El profund coneixement que flueix de les seves obres és el resultat de la comparació i la col·laboració, de la còpia i classificació de manuscrits fins a la reflexió i la discussió: “Mai no he confiat en les meves pròpies forces per a estudiar els volums divins, […] tinc el costum de fer preguntes, fins i tot sobre allò que pensava que sabia, més encara sobre allò de què no estava segur”.
Fer-se preguntes, qüestionar allò que se’ns dona, cercar respostes… a risc de no trobar-les, però insistir en l’anàlisi, la critica, el contrast de parers (lectio, quaestio, disputatio), aprendre a argumentar, valorar, exposar… allò que és objecte d’estudi. En el nostre cas, la Bíblia. Per a Jeroni no va ser feina d’un temps, sinó que va ser la seva vida: estudi, traducció, comentari, coneixement com a resultat de, inseguretat, qüestionament, i molta humilitat: “… fins i tot sobre allò que pensava que sabia…”. L’estudi demana disciplina, constància, temps, escoltar, contrastar, reconèixer-se ignorant i saber que l’escala del saber no té fi.
Però l’objectiu d’aquest breu comentari no és tant una invitació a l’estudi com un estímul per a la lectura de la Carta. Tot plegat, potser ve a ser el mateix.
