Proverbis i dites

  Tot tractant de conèixer la realitat africana, descobrirem que té tantes coses per ensenyar-nos… són tantes les coses que ignorem referent a certes realitats d’aquest continent que, fins i tot, ens pot arribar a fer-nos sentir vergonya. Agafem una realitat senzilla, humana, palesament lògica: els proverbis. Les dites d’un poble que reflecteixen amb senzilles […]

08 Ag, 2022
Òscar Martí

 

Tot tractant de conèixer la realitat africana, descobrirem que té tantes coses per ensenyar-nos… són tantes les coses que ignorem referent a certes realitats d’aquest continent que, fins i tot, ens pot arribar a fer-nos sentir vergonya.

Agafem una realitat senzilla, humana, palesament lògica: els proverbis. Les dites d’un poble que reflecteixen amb senzilles pinzellades la saviesa tradicional d’una inusitada profunditat. Deixem que s’apropin a nosaltres.

Podríem multiplicar-les fins a l’infinit, perquè en pobles de marcada tradició oral abunden aquestes expressions. Les que citarem aquí estan tretes d’un petit llibret: “Proverbios de Sabiduría” que en recull una excel·lent selecció.

Fen referència a Déu, tot sovint aquests proverbis resulten aclaparadorament clars i descriptius:

“Déu en persona espanta les mosques de l’animal que no té cua”

Així s’expressen els Mina de Togo tot fent referència a una providència de Déu, fora de tota discussió. Les conclusions les podem elaborar nosaltres mateixos, però sí que necessitem veure allò de l’Evangeli: “No estàs lluny del Regne de Déu”.

A Burundi sentirem dir:

“Quan vagis a rebre quelcom de Déu, presentat amb les mans obertes”

Déu no és garrepa, dona amb abundància. La mesura la posem nosaltres perquè no obrim prou les mans. Jesús ens recorda que si som capaços de donar, rebrem sense mesura, a vessar.

Alguns pobles de Costa d’Ivori diuen:

“Déu mai deixa buida una boca que ell mateix ha creat”

Què n’és de fàcil acusar de fatalistes alguns pobles, mentre correm a apuntar-nos a la llista dels providencialistes! Recordem que el sentit de compartir amb els altres resulta fonamental en la mentalitat de molts pobles africans. Arrancant d’aquest punt, el fet de compartir també podrà veure’s com la resposta de Déu als ocells i als lliris del camp, que no sembren ni teixeixen, però sempre van vestits.

A la gran illa de Madagascar, el poble Malgaix ens recordarà:

“És millor ser culpable als ulls dels homes, que no pas als de Déu”

Sense fer gaire esforç ve a la ment el Jesús que a la pecadora pública, acusada pels homes, l’acomiada amb un “Jo tampoc et condemno, ves en pau”.

Anem acabant. A Rwanda, al bell cor de l’Àfrica, els Rundi comentaran:

“Déu t’ha donat un fill, però no l’educarà en lloc teu”

Ni el fatalisme ni la deixadesa tenen justificació. No tinguem la pretesa de creure que Déu ho farà tot, perquè sí. El compromís personal resulta tan important com la Providència.

Ens aturem aquí.

Ha estat un breu tast per fer-nos conscients que la trobada serà en un punt equidistant. I a aquest punt li podem donar un nom: Església. Un poble que va sentir parlar de la Bona Notícia amb referències al blat, els peixos, els ocells, no estava lluny dels pobles que encara viuen les realitats de la natura amb senzilla espontaneïtat. Sense afanys paternalistes, romàntics o de condescendència.

Simplement obrint els ulls i compartint, com a expressió d’un donar i un rebre al mateix temps.

Antoni Calvera Pi – In memoriam (1946-2021)

Llic. Antoni Calvera Pi

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Sou els fills dels qui van assassinar els profetes.

(Mt 23,27-32)