Hildegarda va néixer a Bermsheim, al Palatinat, de família noble i pietosa, que van oferir Hildegarda a Déu com a delme pel fet de ser la desena filla, com era costum a l’Edat Mitjana, en el monestir benedictí mixt de Disibodenberg, sota el guiatge de Jutta de Sponheim.
Elegida abadessa als 38 anys, sempre decidida a l’hora de tirar endavant les decisions importants preses, va fundar un monestir femení a Ruperrberg, sense dependències ni laiques ni dels monjos, sinó que va posar la seva comunitat sota el patronatge exclusiu de l’Església de Magúncia, No volia els monjos ni com a directors espirituals, sinó que va demanar el servei dels sacerdots del lloc, elegits lliurement per les monges.
Dona excepcional, d’una profunda espiritualitat i una gran cultura. Mística d’ulls oberts, de temperament apassionat. Tenia un profund coneixement de la naturalesa humana, de la diferència de les funcions, els sentiments i de les vivències entre home i dona. Difícil de classificar, bona monja i bona abadessa, però massa inquieta, massa crítica, massa poc submisa, per molts barons que no la podien entendre.
Tot el que ella escriu ho fa des de la seva vivència com a dona, dona arrelada al seu país i al seu temps, en les circumstàncies polítiques i culturals que li va tocar de viure. No podem separar la dona i la monja abadessa de la seva obra i, ni de bon tros, de les visions, do de Déu al llarg de la seva vida; sempre amb una actitud d’escolta i recepció activa i intel·ligent, sempre tan importants en l’obediència a la voluntat de Déu, sense oblidar el silenci interior i una visió aguda que són la força de la seva comprensió dels problemes del món i de l’Església. Més que una persona polifacètica, va ser una dona d’una visió holística del cos humà en si, de la naturalesa del cos humà en el món, d’una sabia i fina percepció harmònica de tots els elements que constitueixen l’obra de la Creació i, per tant, del Creador. Limitada en l’espai, en destaco avui la seva missió profètica al servei de la reforma de l’Església.
L’Església del seu temps tocava fons en qüestions de corrupció: la lluita al voltant de la investidura dels laics, la compra i venda dels càrrecs eclesiàstics, un episcopat, un clergat i uns monjos indignes, una Església dividida pels cismes i heretgies, l’expansió del catarisme… L’Església necessitava una reforma de cap a peus! I la reforma vingué de la mà de Gregori VII, monjo i papa. Quan Hildegarda va néixer la reforma ja estava en marxa malgrat les resistències que inevitablement havien de sorgir. I ella s’hi va involucrar.
Hildegarda és una dona que coneix els afers eclesiàstics i civils del seu temps, però també és una monja que viu immersa en el misteri de l’Església, que estima l’Església, misteri de fe i realitat històrica, vital i dinàmica. Visionària, les seves visions afecten directament l’orientació profètica de la seva vida abocada a la reforma de l’Església, a la renovació de la vida monàstica referida a la pregària, l’obediència o a la temptació de la riquesa. La Saviesa parla per la seva boca i la guia en el seu obrar, aquí rau la seva autoritat moral davant de papes i emperadors. No és ella qui parla, sinó quelcom que la transcendeix totalment, i per això no tem predicar la conversió sigui al poble o als prelats a través dels seus viatges de predicació.
Va morir a 81 anys, el 17 de setembre de 1179, a Bingen i avui descansa a l’Església parroquial d’Ebingen. Santa i Doctora de l’Església des del dia 7 d’octubre de 2012. Els títols de presentació són molts: fundadora, escriptora d’obres teològiques, botàniques i medicinals, compositora al servei de la litúrgia, visionària i mística… i, per damunt de tot, testimoni d’amor a l’Església, bona companya en el camí de la Sinodalitat per l’Església dels nostres dies.
Roser Solé Besteiro
