Com podem ajudar més gent?

  A la Fratelli Tutti, el papa Francesc escriu: «Un individu pot ajudar a una persona necessitada, però quan s’uneix a altres per a generar processos socials de fraternitat i de justícia per a tots, entra en el camp de la més ampla caritat, la caritat política» (n. 180). Lluís Magriñá no va ser estrictament […]

30 Ag, 2023
Òscar Martí

 

A la Fratelli Tutti, el papa Francesc escriu: «Un individu pot ajudar a una persona necessitada, però quan s’uneix a altres per a generar processos socials de fraternitat i de justícia per a tots, entra en el camp de la més ampla caritat, la caritat política» (n. 180). Lluís Magriñá no va ser estrictament un polític, però sí que va endevinar des de molt jove, que si es volia ajudar a més persones i, fins i tot, aspirar a transformar la realitat, calien institucions fortes, de caràcter internacional, que responguessin a la “globalització de la injustícia” amb una proposta de “globalització de la justícia”. I a això va dedicar una bona part de la seva vida (els millors anys), primer a l’ONG Oxfam Intermón, i després dirigint des de Roma el Servei Jesuïta als Refugiats.

De maneres de viure el sacerdoci, n’hi ha moltes. En el seu cas, va consistir fonamentalment en  posar el seu talent i la seva visió sobre el món al servei d’organitzacions que treballaven intensament en aquelles zones castigades per la guerra, la fam i la pobresa extrema. Àfrica, i sobretot el Txad, era la nineta dels seus ulls, el lloc on li va néixer aquella “vocació dins la vocació que l’apassionava”, però al llarg dels anys va acumular milers de quilòmetres i de visites a tots els racons del món on hi haguessin projectes humanitaris. «Com podem ajudar més gent?», aquesta era la pregunta que es feia contínuament i la que feia també als equips de les organitzacions que dirigia.

Hi ha persones que han après a treballar localment, en un barri, en una parròquia. Allà transformen realitats concretes de veïns i veïnes amb noms i cognoms, amb vincles teixits de mil maneres pel pas del temps. Sempre en aquell lloc. Hi ha altres, però, que tenen el do de contemplar el món en la seva globalitat. Que saben que vivim temps en que tot està interconnectat, i que un conflicte en un lloc com Sudan acaba d’una manera o altra impactant en un carrer o un barri a prop nostre. En Lluís Magriñá era una d’aquestes persones. Tenia al cap els conflictes de Sri Lanka, el Congo o el Txad… perquè els havia vist amb els propis ulls, perquè havia vist les conseqüències desastroses del desplaçament forçós. Milers i milers de persones anònimes movent-se d’un lloc a un altre o recloses durant dècades en un camp de refugiats. Tot això, al Lluís li feia mal, i per això la pregunta: «Com podem ajudar més gent?»

Però a més d’aquest Lluís, jesuïta, “fundador” i gestor visionari, hi havia també el company i l’amic proper. Aquell que quan arribava a alguna de les comunitats després d’haver voltat mig món, es servia una copa i començava a conversar amb un i amb un altre, però no sobre les seves històries sinó sobre les històries del seu interlocutor. Les persones més intel•ligents no són les que més parlen sinó les que més escolten, i en aquesta escolta atenta és on descobries el seu gran secret. En Lluís no era un bon líder perquè parlés especialment bé, sinó perquè escoltava excepcionalment bé. L’interessava tot, fins allò que a ulls d’algú que venia del cor dels conflictes més horrorosos del planeta, podia semblar un simple «problema de primer món». Enlloc de tancar-se en ell, sabia practicar com ningú l’art de la conversa. Avui, que més aviat semblen premiar-se lideratges una mica narcisistes o enlluernadors, s’enyora aquesta capacitat d’escolta i conversa de persones com ell.

Després de rodar món, Lluís Magriñá va fer el seu darrer servei com a superior de la Cova de Manresa, i també allà, encara que en un àmbit ben diferent, es va seguir fent la mateixa pregunta: «Com podem ajudar més gent?» Perquè la lògica de l’amor és sempre “més”, es tracti d’un mestre d’escola, d’un metge de primària o d’un recepcionista. La vocació és sempre el gran secret, i quan algú ho descobreix i ho viu, la vida esdevé una aventura apassionant.

Llic. Santi Torres

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
L'esperança salva vides i l'Església de Barcelona t'escolta🌟Avui, amb motiu del Dia Internacional per a la Prevenció del Suïcidi, l'Església de Barcelona recorda que enguany la Pastoral de la Salut ha posat en marxa un programa de prevenció, detecció i abordatge de les conductes suïcides.🫂Un programa en col·laboració amb el @salut_cat de la @gencat. ... See MoreSee Less
View on Facebook
3a edició del Tren Missioner – Domund 2026🚞🫂 Infants, joves i famílies són convidats a una jornada de fe, convivència i compromís missioner en el marc de la Jornada del DOMUND 2026.🔗 tinyurl.com/5bcbzajp ... See MoreSee Less
View on Facebook
Avui, Nativitat de la Mare de Déu, celebren la seva festa moltes localitats que tenen advocacions de Mares de Déu trobades🌟 🎉La majoria celebren la festa el dia 8 de setembre, però algunes es passen a dates diferents, com Solsona, que és el dia 9 de setembre. ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎙️ Torna Ràdio Estel! Descobreix totes les novetats de la temporada 2026/27 amb les cares visibles que l'acompanyaran.🫂 El 7 de setembre arrenca la 32a temporada de l'emissora catòlica, amb un objectiu clar: consolidar la graella, reforçar els continguts religiosos i seguir arribant a nous públics. ... See MoreSee Less
View on Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

És la Mare dolorosa prop la creu, tota plorosa, d’on el Fill penja clavat.

(Jn 19,25-27)