Avui dia, en el llenguatge corrent, en moltes persones la paraula sinodalitat pot ser que signifiqui poca cosa o res, però sens dubte està molt de moda en l’Església. Com tota paraula de moda la podem sotmetre a tota mena d’usos i abusos. És per això que hem d’estar atents a clarificar el seu significat.
Volem reflexionar, donar alguna pista, sobre com podem viure en una actitud sinodal en la nostra vida de cada dia i què podem fer per posar en pràctica el seu sentit.
Ens limitem a fer algun suggeriment fruit de la lectura personal sobre el tema.
- Podem viure una actitud sinodal practicant la trobada amb nosaltres mateixos i amb els altres. El camí sinodal és un procés de retrobament amb un mateix: la conversió sinodal, i de comunió amb els companys de camí. Això no obstant hi ha una trobada especial sense la qual ens serà difícil viure la sinodalitat: l’encontre amb Jesús, per aprendre d’ell el seu sentit de la vida, les seves conviccions, les seves opcions i compromisos. Necessitem practicar la pregària silenciosa per escoltar la seva paraula de vida i obrir els ulls a les necessitats dels nostres germans més febles i vulnerables. Cal estar atents a no marginar als més pobres de les nostres assemblees. Caminar al seu costat.
- Seguir el camí de l’escolta. Hem d’estar atents a no confondre sentir i escoltar. Escoltar és més que sentir. Vol dir posar-se en la pell de l’altre, superant els prejudicis, situar-se en la seva realitat vital. La sinodalitat és possible per l’escolta a l’Esperit i als germans. Ens cal una escolta recíproca, respectuosa i compassiva (EG 171). Poble de Déu, Pastors, Bisbe de Roma en actitud mútua d’escolta.
- Discernir el que Déu vol (EG119). En la mateixa vida i en l’Església no tot prové de Déu, és obra seva. Es poden barrejar ànsies de poder, doble vida, apego als diners, passions personals amb un estil de vida aparentment espiritual. Discernir amb el qui et trobes i escoltes, el que comparteixes, ha de ser posat en l’ona de l’Esperit per veure quin camí ens assenyala i fer consens amb tot allò que ens hem dit i compartit. Cal aprendre la cultura del consens.
- Parlar entre nosaltres, parlar amb Déu des del silenci interior. No confondre el parlar amb la xerrameca estèril i buida. Com Jesús davant Pilat, que malgrat el seu silenci, respon amb valentia, llibertat, veritat i caritat. A vegades podem sentir la por a parlar quan convé dir una paraula transparent i coherent. ¿Com em comunico amb l’altre? ¿Com és el meu diàleg?
- Sentir-se corresponsable en la missió. La sinodalitat està al servei de la missió. Tots estem cridats a participar i embrutar-nos les mans pel Regne de Déu. Ningú s’ha de sentir exclòs de la missió. Tots hi podem aportar el nostre petit granet de sorra. Però cal que la nostra participació sigui feta amb una actitud de servei humil.
Ben segur que trobarem altres pistes que ens ajudaran a viure la sinodalitat. Aquestes em semblen importants.
