Zuñiga: “El fruit està en l’esforç”

Descobreix la història de la Lupita, missionera que treballa pels migrants a Nador, testimoni de la campanya 2019 de Mans Unides

“M’agrada la gent que lluita contra adversitats. M’agrada la gent que busca solucions. M’agrada la gent que valora als seus semblants no per un estereotip social ni per com llueixen”. Aquesta frase de l’escriptor Mario Benedetti és un dels lemes que Mans Unides pren per l’eradicació de la fam i la pobresa en el Tercer Món. Així, Mans Unides és una ONG formada per voluntaris amb afany d’acabar amb la pobresa, entre ells, Lupita Zuñiga.

El testimoni de Lupita Zuñiga

Guadalupe “Lupita” Zuñiga és religiosa i treballa des del 2015 al servei de la Delegació de Migracions a Nador (Marroc). Així, és responsable de la casa d’acollida de la població migrant vulnerable. També, cal destacar que pertany a la congregació Franciscana Missionera de Maria.

La seva missió? Albergar als subsaharians amb problemes de salut que ja no requereixen estar hospitalitzats. Aquests, però, donades les seves condicions, no poden tornar als boscos (en els quals es refugien abans d’intentar saltar les tanques o travessar la frontera en pastera). Per tant, són atesos per Franciscanes Missioneres.

La situació de les persones migrants

A vegades són homes que es recuperen de les seves ferides i fractures després d’intentar saltar la tanca, així com dones que han donat a llum o han avortat, moltes vegades per les condicions de duresa en les quals viuen. També hi ha casos de SIDA avançada, amputacions per problemes de reg vascular, cures de ferides complicades. Tot un reguitzell de problemes sanitaris que Lupita i les seves companyes afronten amb esperança i determinació.

Els migrants normalment estan desinformats o arriben amb informacions falses…, així cal informar-los dels acords internacionals i les seves aplicacions. A aquest efecte es posa a la seva disposició un test-qüestionari amb una metodologia participativa generant debat entre ells per mitjà de la reflexió i el treball en grup.

Al migrant se li fa arribar afecte perquè amb gestos concrets de proximitat es guanya la seva confiança. Es té amb ells una actitud d’escolta, se’ls abraça, no hi ha por a contagis, se’ls acull el que ofereixen… Fruit d’aquesta labor d’amistat, brollen del migrant gestos i paraules de gratitud, reconeixement que són el seu suport, els veuen com a família, amics, persones que volen el seu bé i estan apostant incondicionalment per ells.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...