Vols apadrinar un llibre històric?

La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona (BPEB) presenta aquest mes de setembre el projecte Apadrines?, una campanya de micromecenatge social que neix influenciat per altres iniciatives sorgides a institucions i biblioteques angleses i catalanes, amb el propòsit de recollir fons per poder restaurar el patrimoni bibliogràfic que custodien.

La Biblioteca se suma a aquestes iniciatives de micromecenatge, tot creant el seu propi projecte, i animant a la participació de tothom que vulgui col·laborar en la preservació i recuperació de l’herència bibliogràfica de la biblioteca pública més antiga de la ciutat. De fet, és la primera biblioteca religiosa de Catalunya que inicia un projecte com aquest.

En totes les restauracions d’aquest projecte es preveu la digitalització de les obres, que es posaran en accés obert a tothom a través d’internet.

Anima’t a apadrinar, i a col·laborar en el patrimoni bibliogràfic!

Amb aquesta iniciativa la Biblioteca vol posar en valor el seu fons patrimonial, un patrimoni que pertany a tota la societat i que cal, doncs, conservar i preservar per a les generacions futures. I és per això que pretén implicar com més institucions i particulars millor en la seva preservació. El projecte és, per tant, reflex també de la responsabilitat social i el compromís vers la societat i la cultura del país.

La BPEB

És la Biblioteca conservada més antiga de la ciutat de Barcelona, fundada el 1772, i conté considerables col·leccions de fons antics i moderns, sobretot rellevant en teologia, ciències eclesiàstiques i humanitats, amb un total de 360.000 volums, xifra que la converteix en una de les més grans i més importants de Catalunya. Entre els seus fons, hi destaca una col·lecció de 95 incunables, 514 manuscrits, alguns d’ells escrits fins i tot en àrab, el més antic dels quals és del segle XIV. També és important la col·lecció d’aproximadament 10.000 goigs, del segle XVII fins a l’actualitat, sent una de les col·leccions de composicions poètiques més importants de Catalunya.

Els 5 llibres disponibles per a l’apadrinament

Les obres seleccionades són:

En primer lloc, un volum que conté dues obres manuscrites relligades. D’una banda, hi ha les Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona, obra anònima però atribuïda a Pere III el Cerimoniós, que data del segle XIV. També se la coneix com a Crònica de Sant Joan de la Penya i és, sens dubte, una de les obres clau de la literatura i la cultura catalanes de l’Edat Mitjana. L’altra obra relligada és una còpia del Llibre del tresor de Brunetto Latini, datada possiblement del segle XV. Latini fou notari i filòsof, i arribà a ser Canceller de la República de Florència. Està considerat com un dels personatges clau en el desenvolupament del pensament polític humanista durant la Baixa Edat Mitjana.

En segon lloc, la Geografia de Catalunya de Pere Gil. Manuscrit original escrit en català el 1600 per Pere Gil, i que forma part d’una obra més àmplia en quatre volums, la Història Cathalana, escrita entre 1598 i 1602. La “Geografia” és el primer volum, i porta el títol Llibre primer de la història catalana en lo qual se tracta d’història o descripció natural, ço és, de coses naturals de Catalunya. Aquesta obra va romandre inèdita fins el 1949, quan fou transcrita i editada per Josep Iglésies. El llibre s’estructura en diferents apartats: la geografia física, la humana, l’econòmica, els senyals del cel, els efectes naturals i les calamitats humanes, etc. A més, es descriuen també les riqueses naturals dels país, les divisions comarcals, eclesiàstiques i civils de l’època, les muntanyes, els rius, les fonts, les mines i les indústries; tot amb la finalitat de duur a terme una exhaustiva i detallada radiografia de Catalunya. La “Geografia” és, sens dubte, un exemple paradigmàtic de la millor historiografia desenvolupada durant el Renaixement, disciplina que tingué els seus màxims exponents a Catalunya en autors com Pere Antoni Beuter, Martí de Vicina, Antoni Viladamor o Joan Binimelis, entre d’altres.

En tercer lloc, un manuscrit del 1466 de l’obra Historiae Alexandri Magni Macedonis, de l’historiador romà Quint Curci Ruf, especialitzat precisament en la vida d’Alexandre el Gran. De fet, aquesta és l’única obra que se li coneix. Es tracta d’un conjunt de deu volums, dels quals els dos primers estan perduts i els altres vuit resten incomplets. L’obra va agafar volada a partir de l’Alta Edat Mitjana, quan comencen a aparèixer els primers manuscrits. Es pot deduir per l’explicit, que aquest manuscrit podria ser una còpia d’un altre d’anterior escrit per l’humanista italià Lorenzo Valla.

En quart lloc, el segon incunable de la col·lecció. Una Naturalis Historia completa, amb els 37 llibres, impresa a Venècia per Nicolaum Ienson Gallicum el 1472. És una enciclopèdia especialitzada en ciències naturals escrita per Plini el Vell, en llatí Gai Plini Segon, entre els anys 77 i 79 després de Crist. En ella s’estudien matèries tan variades com l’astronomia, la geografia, l’antropologia, la zoologia, la botànica, la jardineria, la medicina o la mineralogia, entre d’altres disciplines. Sembla ser que fou el mateix Plini el Vell qui supervisà la publicació dels deu primers llibres de la Naturalis Historia durany l’any 77, i va ampliar i revisar els continguts de la resta de llibres durant els seus dos últims anys de vida, sense arribar a publicar-los ell personalment. La publicació de la resta de la seva obra es deu al seu nebot, Plini el Jove. Plini el Vell va morir el 25 d’agost de l’any 79 a Estàbia, víctima de l’erupció del volcà Vesubi.

Finalment, un missal romà imprès a la ciutat italiana de Nàpols, per l’impressor Mathias Moravus. El text està escrit en lletra gòtica, a dues tintes i disposat en dues columnes. Trobem calderons en blau i vermell a les inicials, caplletres profusament miniades, fins i tot amb incrustacions d’or, i també es poden veure orles en algunes pàgines. Les cobertes són de cartró folrades amb pell. Es tracta d’un dels incunables provinents de l’antiga biblioteca del Col·legi de la Companyia de Jesús de Barcelona, que fou un dels gèrmens de l’actual Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona.

Contacte

Poden contactar amb la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona a partir del tèlefon 93 454 16 07 o a l’adreça de correu electrònic info@bibliotecaepiscopalbcn.org