Vilassar de Dalt celebra els 400 anys del trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs

Trobaran totes les celebracions per commemorar els quatre segles de l’arribada de les relíquies des de Serdenya de la mà del el vilassarenc Salvador Riera

12 Abr, 2023
Església de Barcelona

L’any 1623, ara fa 400 anys, el vilassarenc Salvador Riera va portar al seu poble natal una gran quantitat de relíquies procedents de la ciutat de Càller, actual Cagliari, capital de l’illa de Sardenya. Aquestes relíquies li van ser lliurades per l’arquebisbe d’aquella ciutat, Mons. Francesc d’Esquivel, el 13 de març d’aquest mateix any. Salvador Riera va traslladar les relíquies a l’església parroquial de Vilassar, i el 14 de juliol de 1623, el bisbe de Barcelona, Mons. Joan Sentís, va autoritzar el culte. Pel fet que les relíquies corresponien a seixanta-set cossos diferents, des del primer moment van ser designades amb el nom genèric de Sants Màrtirs. El 28 de gener del 1624, Salvador Riera va fer donació de les relíquies a la parròquia i al poble de Vilassar i es va signar una Concòrdia per establir una Administració dels Sants Màrtirs i regular-ne el règim econòmic.

Des de llavors, la tradició dels Sants Màrtirs s’ha convertit en un valor religiós, cultural, històric, festiu i social de la comunitat local de Vilassar de Dalt. Els Sants Màrtirs han estat un referent religiós, però també un element d’identitat vilassarenca i el motor de moltes manifestacions culturals en àrees com la litúrgia, l’arquitectura, l’escultura, l’orfebreria, la música, la poesia, la història, la pintura i la festivitat popular.

Per a la celebració de la Festa Major dels Sants Màrtirs, els vilassarencs han desenvolupat actes singulars i propis que la converteixen en un referent cultural i festiu al mateix temps. Aquesta festa compta amb una història única i original, amb més de tres segles i mig d’existència, que els vilassarencs renoven i actualitzen cada any. És una tradició única i pròpia de la festivitat que no es troba en cap altre lloc.

L’arribada de les relíquies dels Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt fa quatre-cents anys s’ha convertit en una tradició valuosa i important per a la comunitat local, que ha generat una identitat única i ha estat el motor de diverses manifestacions culturals i festivitats.

El 29 d’abril del 2023 es durà a terme un acte a l’església parroquial de Vilassar de Dalt. Es realitzarà una missa concelebrada presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, acompanyat per Mn. Antoni Suriol i Castellvi, rector de Vilassar de Dalt i de Cabrils, i els preveres de les parròquies veïnes, els de l’arxiprestat de la Cisa i els vinculats a la nostra parròquia. La Coral Mareny interpretarà una missa cantada. En finalitzar, hi haurà veneració de les relíquies i es cantarà el «Cant dels Goigs».

Actes dels 400 anys dels Sants Màrtirs Vilassar de Dalt

Aquest any 2023 s’escauen els 400 anys del trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs des de Sardenya a Vilassar. Amb motiu d’aquesta avinentesa hem preparat us programa d’activitats que és com segueix:

Diades del 400 aniversari dels sants màrtirs a vilassar

Conferències durant l’any

Font: Junta de la Confraria dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)