Esperança per als presos a través de la música

L'arquebisbe Omella segueix amb l'agenda programada i assisteix al concert de la JOSB a la presó Can Brians-1, el dia que el Papa anuncia que el crearà cardenal

22 Maig, 2017

Poques hores abans que el papa Francesc anunciés que el nomenaria cardenal, l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, va assistir al concert de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB) en el Centre Penitenciari Can Brians-1, el qual estava programat en la seva agenda pública des de feia setmanes.

Sota la direcció de Carlos Checa, la JOSB va oferir un concert a la presó de Sant Esteve Sesrovires, fruit d’un acord impulsat per l’empresària Adela Subirana juntament amb la JOSB, la Fundació Bancària “la Caixa”, la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona, amb l’objectiu d’apropar la bellesa de la música clàssica als sectors més necessitats i desafavorits de la nostra societat.

L’arquebisbe Omella, durant l’acte, va agrair la iniciativa de l’Adela Subirana, qui va referir-se a ella com a tsunami per tot el que pot moure per assolir una bona acció, en aquest cas, aconseguir “una nova esperança per als presos”.

En el concert es va interpretar la cèlebre Adagio del Concert per a Clarinet de Mozart, interpretada pel solista de la JOSB Alejandro Lobato, també la Simfonia n.4 en Re menor Op.120 de Robert Schumann, una zarzuela com a peça sorpresa i, per acabar, dedicat aquesta vegada a la Mare de Déu de Catalunya; el Virolai. La peça de Jacint Verdaguer va ser un moment emotiu on tots els assistents, personalitats i presos, van afegir-se a la música amb els seus cants.
A l’acabar el concert, el Centre Penitenciari va obsequiar amb unes escultures fetes pels presos a l’arquebisbe de Barcelona, a l’Adela Subirana i a la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, amb l’objectiu d’agraïr-los aquesta iniciativa tan enriquidora per a tots.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)