Campanars amb vistes a Barcelona
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
Quants cardenals hi ha a Espanya?
Amb motiu del nomenament de l’arquebisbe Omella fem un repàs dels diferents components del Col·legi Cardenalici
22 Maig, 2017
Tretze és el número de cardenals del territori espanyol que hi ha actualment al Col·legi Cardenalici. Un nombre que s’ampliarà el pròxim 28 de juny quan l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, sigui designat nou cardenal de l’Església.
El papa Francesc va anunciar, durant l’àngelus del passat diumenge 21 de maig, els cinc nous cardenals que l’acompanyaran en la tasca d’evangelització mundial. Juntament amb Monsenyor Omella, s’entregarà la birreta a quatre nous purpurats: l’arquebisbe de Bamako (Mali), Jan Servo; el bisbe d’Estocolm, Mons. Anders Arborelius; el vicari de Paksé, a Laos, Mons. Louis-Marie Lingmangkhanekhoun; i el bisbe auxiliar de San Salvador Mons. Gregorio Rosa Chávez.
Els tretze cardenals espanyols
Actualment, formen part del Col·legi Cardenalici tretze cardenals espanyols.
D’aquests, són membres de la Conferència Episcopal Espanyola, els cardenals: Antonio Mª Rouco Varela, arquebisbe emèrit de Madrid; Francisco Álvarez Martínez, arquebisbe emèrit de Toledo; Carlos Amic Vallejo, arquebisbe emèrit de Sevilla; Antonio Cañizares Llovera, arquebisbe de València i vicepresident de la CEE; Lluís Martínez Sistach, arquebisbe emèrit de Barcelona; José Manuel Estepa Llaurens, arquebisbe emèrit de Valladolid; Fernando Sebastián Aguilar, arquebisbe emèrit de Pamplona i arquebisbe emèrit de Tudela; Ricardo Blázquez Pérez, arquebisbe de Valladolid i president de la CEE; i Carlos Osoro Sierra, arquebisbe de Madrid.
A més dels anomenats anteriorment, també hi ha cardenals a la cúria romana amb nacionalitat espanyola; Eduardo Martínez Somalo, prefecte emèrit de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica i Camarlenc emèrit del Col·legi Cardenalici; Julián Herranz Casado, president emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius i president de la Comissió Disciplinària de la Cúria Romana; i Sants Abril i Castelló, arxipreste emèrit de la basílica de Santa Maria Major. Per finalitzar, el bisbe de l’ordre dels Agustins Recol·lectes d’origen navarrès, José Luis Lacunza Maestrojuán, bisbe de la diòcesi de David (Panamà), completa la llista de cardenals espanyols.
T’interessarà…
Les cinc exposicions del Museu Diocesà de Barcelona per visitar aquest estiu
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
L’Acció Catòlica General de Barcelona participa en la Trobada de Laïcat parroquial a Màlaga
Més de 50 persones de l’Acció Catòlica General de Barcelona han viatjat fins a Màlaga per participar en la Trobada de Laïcat de Parròquia, organitzada per l’ACG del 24 al 26 de…
Seguiu-nos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
