'Rome Reports' recorda el P. Frans van der Lugt, assassinat durant el seu servei a Síria
26 Nov, 2019
Església de Barcelona
Fotografia: Tony Homsy
Aquesta setmana el reportatge de Rome Reports recorda el jesuïta holandès Frans van der Lugt assasinat a Síria, on portava 50 anys. Concretament, vivia a Homs, la ciutat que va viure un dels episodis més sagnants de la guerra civil. Va estar tres anys assetjada, entre 2011 i 2014. “La gent moria literalment de fam”, explica la gent de la zona.
Amic de musulmans
Poques setmanes abans de la fi de la batalla algú va trucar a la porta de la seva residència i el va fer executar a trets. Quan va morir, tenia 75 anys i la seva mort va commocionar els habitants que quedaven a la ciutat, també musulmans.
Entre aquests més propers destaca Samer A El-Dahhak, amic del P. Frans van der Lugt, el qual explica que “quan em vaig assabentar de la notícia em vaig sentir molt malament. Vaig plorar molt, i no només jo, també els meus pares, que eren amics seus”. “Van plorar més que jo. Era amic de la família”, assegura.
Un sirià més
Tot i la guerra i la seva avançada edat, el pare Frans no va voler abandonar Síria. Per decisions com aquesta i per la seva personalitat amable i acollidora el pare Frans s’havia guanyat el cor de tots. Era considerat com un sirià més.
Segons explica A El-Dahhak “Quan sortíem d’excursió, sigui en el desert oa la muntanya, als pobles, ell tenia una capacitat enorme de relacionar-se”. “Tenia una espècie de màgia que li feia acostar-se a les persones. Ens impressionava aquesta manera meravellosa que tenia d’entrar en contacte amb la gent”.
El pare Frans va ser enterrat al jardí de la residència dels jesuïtes on vivia. La seva tomba és visitada constantment per la gent del barri, tant cristians i musulmans. Allà resen perquè acabi la guerra i torni la pau a Síria.
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less