500 anys del XIX Capítol del Toisó d’Or

La Catedral de Barcelona celebra els actes centrals d'aquest aniversari per donar a conèixer la rellevància històrica i cultural de l'efemèride

26 Nov, 2019
Església de Barcelona

La Catedral de Barcelona acollirà el proper divendres 29 de novembre els actes centrals amb motiu de la celebració dels 500 anys del XIX Capítol del Toisó d’Or. L’esdeveniment comptarà amb una ponència inicial a càrrec de la musicòloga Tess Knighton, a les 18.30 a l’Església de Sant Sever, que donarà pas a la interpretació musical de les Vespres de Sant Andreu, a càrrec de diferents intèrprets reconeguts, al cor a les 20h. A continuació tindrà lloc la presentació del llibre Bartolomé Ordóñez i l’obra renaixentista del cor de la Catedral de Barcelona a càrrec de l’autor, el Dr. Marià Carbonell Buades. 

L’objectiu: donar a conèixer el Toisó d’Or

Enguany, la Catedral de Barcelona celebra el cinquè centenari d’aquest esdeveniment històric que va tenir lloc el març del 1519. Durant l’any s’han realitzat diversos actes amb l’objectiu de donar a conèixer, des del vessant històric i cultural, la rellevància d’aquest fet per a la ciutat comtal i per al temple. En aquesta ocasió, la convocatòria es fa coincidint amb la Solemnitat de Sant Andreu, ja que manté un lligam amb la història del mateix Orde de Cavalleria del Toisó d’Or. La doctora en Història de l’Art i Musicologia per la Universitat de Cambridge, Tess Knighton, explicarà durant la seva intervenció el significat i la importància de la solemnitat de Sant Andreu en la fundació de l’Orde, a partir de la ponència: Carles V i la música: Cerimònies reials a Barcelona 1519.

En la seva exposició, Knighton, professora d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), explicarà la importància de Sant Andreu en la creació de l’Orde de Cavalleria del Toisó d’Or i com es vivia la seva solemnitat durant l’època de Carles V.

Les vespres polifòniques de Sant Andreu

A continuació, a les 20h, tindrà lloc al cor de la Catedral la interpretació de les vespres polifòniques de Sant Andreu, amb obres de Melchor de Robledo, Bartomeu Cáceres, Josquin des Prez, Pierre de la Rue, Pedro de Escobar, Francisco de Peñalosa i Antonio de Cabezón. Suposen un treball de reconstrucció del cant pla i la polifonia que es van interpretar a la mateixa catedral el segle XVI. Les interpretaran el Cor Francesc Valls, el conjunt de música antiga La Caravaggia i l’organista Juan de la Rubia. Tot ells dirigits per Pere Lluís Biosca. L’entrada per accedir a la interpretació musical serà lliure, però amb aforament limitat.

Presentació del llibre Bartolomé Ordóñez i l’obra renaixentista del cor de la Catedral de Barcelona

En acabar el concert, el Dr. Marià Carbonell Buades (UAB), presentarà el llibre Bartolomé Ordóñez i l’obra renaixentista del cor de la Catedral de Barcelona, tercer número de la col·lecció In sede barcinonense. Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, una de les seves línies d’investigació és l’art i l’arquitectura del Renaixement a Catalunya. Els anys 2000 i 2001 va publicar dos treballs específics sobre la intervenció d’Ordóñez en el cor i en el rerecor de la catedral de Barcelona, amb incorporació de documentació inèdita que va permetre precisar-ne les vicissituds constructives. Ara ens dibuixa l’entorn intel·lectual vinculat a la Catedral que, en l’inici del segle XVI, permet que un personatge tant fascinant com Ordóñez introdueixi el Renaixement a casa nostra.

In sede barcinonense és una col·lecció, en format d’assaig divulgatiu, que aprofundeix en l’estudi del patrimoni conservat a la Catedral de Barcelona. La primera publicació es va presentar el mes de gener d’aquest 2019, l’obra La espada del Condestable Pedro de Portugal, i el mes de juny es va publicar El capítol del Toisó d’Or a la Catedral de Barcelona (1519). L’obra del Dr. Marià Carbonell sobre Ordóñez tanca aquest primer any de vida d’aquesta col·lecció.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)