Les comunitats de l’Índia s’organitzen en defensa de les dones

[MANS UNIDES] La Jharna té 16 anys i estudia a l’escola propera Balti-Natinadakati la zona on viu, a Bengala Occidental. La seva família és molt pobre. Un dia, un jove que diu ser un familiar. No el coneixen, però té bon aspecte i és molt amable. El jove s’ofereix a casar-se amb ella, portar-la a la seva ciutat i proporcionar-li una millor qualitat de vida. Els pares són molt pobres i no creuen que la Jharna pugui tenir una vida millor allà on viuen, per això accedeixen.

Quan això arriba a l’oïda del grup de joves Kishori Bahini, constituït per set noies de la zona, les joves es posen en marxa i informen els comitès de vigilància de la vila i als grups de dones. Amb la col·laboració de la policia i les autoritats, s’aconsegueix intervenir abans que el matrimoni es dugui a terme. Els pares de Jharna comprenen el risc d’enviar a la seva filla amb un desconegut i es comprometen a deixar-la estudiar fins a acabar el col·legi.

Zona insegura

L’existència d’un lloc fronterer amb Bangla Desh i d’una carretera de quatre carrils per al transport de mercaderies ha modificat substancialment la vida d’aquestes comunitats. Es dedicaven fonamentalment a l’agricultura i la pesca. Les terres de conreu són ara grans aparcaments per a camions que s’aturen molt a prop i provoquen una situació extremadament insegura per a dones i nenes, ja que les fonts a les quals acudeixen a la recerca d’aigua estan ubicades molt a prop de les àrees d’estacionament.

Erradicar la violència

Els serveis socials de la diòcesi de Calcuta i Mans Unides han col·laborat en dos programes per prevenir el tràfic de persones i la violència contra les dones. Més de 2.000 persones han participat en activitats de sensibilització, formació sobre migració segura, creació de grups de dones i líders de les aldees, etc

A través de cursos, xerrades, tallers i teatre, les comunitats s’han empoderat i han creat xarxes de control de la migració que involucren a grups de dones, nois i noies, professors, líders de les aldees i autoritats locals, en coordinació amb les forces de seguretat i altres organitzacions. 

S’han creat comitès de vigilància que porten un registre de les persones que han sortit dels seus poblats i fan seguiment de la seva situació. Moltes nenes s’han organitzat en petits grups per avisar sobre circumstàncies que puguin suposar un perill per a noies de la comunitat. De la mateixa manera, les dones i les joves han enfortit la seva posició en la comunitat, es protegeixen entre elles, han comprès els riscos de marxar a altres llocs sense un seguiment adequat i lluiten contra els matrimonis primerencs, la violència i les desigualtats.

Malgrat aquests importantíssims avenços, el nostre treball no ha acabat a la zona, ja que és fonamental arribar cada vegada a més persones i que segueixin aprenent com protegir-se i protegir la seva comunitat per ser cada vegada més forts davant dels abusos.

La complicada situació de la Bengala Occidental

En una zona en la qual la desocupació és gairebé del 70%, l’alt consum d’alcohol per part dels homes i la cultura masclista provoquen una elevadíssima taxa de violència contra les dones. En aquest context, les famílies es plantegen enviar a nenes o joves a les grans ciutats a la recerca d’una ocupació digna. Hi van sense conèixer el risc que corren de caure sota el control de les màfies. En altres ocasions, les famílies acorden un matrimoni amb un desconegut que presumptament tindrà cura de la seva filla i de tota la família. Finalment resulta un engany.