Un estudi posa de manifest que l’exclusió social i la desigualtat generen problemes de salut mental

L’efecte de la pandèmia del Covid-19 en la salut de les persones és evident, però poc s’ha parlat dels seus efectes en la salut mental. Un estudi de la Fundació Pere Tarrés, elaborat en col·laboració amb Sant Pere Claver–Fundació Sanitària (SPCFS), la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Eulàlia Torras de Beà, conclou que indicadors d’exclusió social redunden en una pitjor salut mental de la població. Els factors exclusió com ara la incertesa davant la feina; el fet de no tenir un habitatge en condicions; la manca d’ingressos o d’educació o la manca de xarxes familiars i de suport, han augmentat exponencialment durant els darrers mesos de confinament i pandèmia.

L’objectiu del treball és identificar aquests factors socials que generen problemes de salut mental i proposar millores en els circuits d’atenció. La tesi de l’estudi és que els factors psicosocials són determinants en la generació de problemes de salut mental i que sovint aquests no es tenen prou en compte. Segons la recerca, durant el 2019 van arribar als centres d’atenció primària de salut mental més pacients amb problemes o conflictes psicosocials que no pas pacients amb un clar quadre de trastorn mental aïllat diagnosticable com a tal. És a dir, problemes relacionats amb factors de risc social com ara la feina, l’habitatge, la renda, l’edat, l’ètnia o el territori incideixen de manera decisiva en la salut mental de les persones, com a desencadenants o agreujants de problemàtiques prèvies. No només això, sinó que a més de generar més problemes de salut mental, aquestes situacions n’augmenten la seva cronificació i complexitat.

Molts factors d’exclusió social i pocs elements de protecció

Segons el treball, un 76% de les persones que han assistit a les consultes especialitzades amb problemes de salut mental han experimentat situacions vitals crítiques, com assetjament, maltractaments, abandonaments, morts significatives en la família, entre d’altres. D’altra banda, els factors d’exclusió social amb major incidència en la salut mental detectats com a desencadenants o agreujants de problemàtiques són els englobats en els àmbits econòmic (52,7%), relacional familiar (52,7%) i laboral (34,5%). En canvi, gairebé la meitat de les persones ateses en aquestes consultes especialitzades (un 43%) disposen de pocs o de cap factor protector, com xarxes familiars, d’amistat o de suport comunitari. Un còctel que acaba sent fatal per a la salut mental de moltes persones.

Perfil: dona de 37 anys sense l’ESO

El perfil tipus del pacient més afectat per aquestes problemàtiques és una dona de 37 anys de mitjana, sense fills, a l’atur amb formació inferior a l’ESO, amb vivència de situacions vitals crítiques i sense factors de protecció. Per tant, una de les conclusions clau de l’estudi és que aquesta situació afecta especialment la població amb condicions de vida més precàries, amb menys recursos i amb un accés limitat als serveis socials i de salut.

La pandèmia agreuja els riscos d’exclusió i la salut mental

Aquesta problemàtica s’ha agreujat de manera molt significativa durant la pandèmia i el confinament. Durant els darrers mesos, la Fundació Pere Tarrés ha pogut constatar a través de l’experiència dels educadors i educadores dels centres socioeducatius adherits a la xarxa de l’entitat que les mesures de confinament i les circumstàncies que se n’han derivat han augmentat els factors de risc social. La conseqüència lògica és l’empitjorament de la salut mental: estudis preliminars de la Asociación Española de Psiquiatría sobre l’impacte emocional de la pandèmia apunten que en la meitat dels casos s’incrementaran els nivells d’estrès i en un terç els símptomes d’ansietat i depressió. Les dificultats d’accés al servei de salut mental també potència els seus efectes i provoca una escassa vinculació del pacient amb el servei.

Les propostes de l’estudi

Per invertir la tendència, l’estudi fa tot un seguit de propostes encaminades a posar el focus en els factors psicosocials en l’abordatge de la malaltia mental, com ara la creació d’un observatori de la vulnerabilitat en l’atenció a la salut mental. També es plantegen propostes com fomentar programes de suport comunitari coordinats amb l’atenció a la salut mental, promoure l’associacionisme i la participació social i comunitària i l’atenció específica a la diversitat cultural, reforçar els programes relacionats amb les capacitats parentals, dissenyar plans específics per a l’adolescència, fomentar la formació especialitzada de professionals o augmentar els recursos de personal en els serveis de salut mental i la seva estabilitat, entre d’altres.

L’estudi, elaborat per la Fundació Pere Tarrés, Sant Pere Claver–Fundació Sanitària (SPCFS), la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Eulàlia Torras de Beà i impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca, es basa en enquestes realitzades a 57 professionals sanitaris dels centres de salut mental de Sants-Montjuïc i Sant Andreu durant el 2019 i aquests dies s’estan realitzant les presentacions en el marc de les Taules de Salut Mental de tots dos districtes. Hi ha el projecte de replicar en un futur l’estudi en altres districtes de Barcelona, com els de la Franja Besòs.

Fundació Pere Tarrés