Un 11% menys de persones ateses respecte el 2016

Es presenta la Memòria 2017 de les Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya amb una dada sorprenent. S’han atès un 11% menys de persones respecte l’any anterior. En total 321.287. La realitat és més crua del que sembla. S’han atès menys persones, però les que s’atenen requereixen de més suport. La precarietat s’ha instal·lat com a forma de vida de moltes persones.

A l’acte han intervingut el Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona. Responsable de la pastoral social de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) i Bisbe Delegat de la CET a Càritas Catalunya; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya; i Raquel Carrión, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya.

S’ha presentat la tasca desenvolupada per les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. Una tasca que ha estat possible gràcies a l’acció en xarxa de les 526 Càritas parroquials, interparroquials i arxiprestals. I també a les 10 diocesanes amb el suport de 13.583 persones voluntàries (un 6% més que l’any 2016). Totes acompanyades per 524 professionals contractats. “Volem ser una veu forta i valenta que reclami la resolució de les situacions precàries actuals” ha expressat Francesc Roig.

Les dades

A més de l’ 11% menys de persones ateses trobem altres dades interessants. La despesa efectuada l’any 2017 per les Càritas diocesanes ha estat de 43,1 milions d’euros. Dels quals el 79,9%, 34,4 milions d’euros, s’han destinat a l’Acció Social. Les diferents problemàtiques socials que hem d’abordar (exclusió residencial, precarietat laboral, la soledat de moltes persones grans, etc.) – ha indicat Roig – reflecteixen la debilitat del nostre model social. Calen canvis estructurals de fons.

El perfil de les llars ateses

La majoria de les llars ateses són les formades per famílies amb menors (61,1%), cosa que indica la seva vulnerabilitat. Cal destacar l’increment dels parents que viuen junts, fins al 9,5%. Les persones que viuen soles representen el 22,4%.

Pel que fa a la tinença de l’habitatge, el 33,7% de famílies i persones soles no tenen un habitatge digne. Amb aquestes dades es posa de manifest que moltes persones ateses no poden accedir a un lloguer assequible. Es destaca un increment de les persones procedents d’Hondures, El Salvador, i Veneçuela. A les persones que es veuen obligades a marxar del seu país per motius econòmics s’hi afegeixen les que fugen de situacions de violència.

El 19,2% de les persones en edat laboral treballen (sempre en feines precàries, amb una elevada temporalitat, intermitents i de molt poques hores), mentre que un 80,8% es troben a l’atur.

Enguany, la Memòria 2017 incorpora una nova secció, la de les entitats vinculades. Les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya van comptar amb 10 Empreses d’Iniciativa Social (EIS). A més de dues fundacions vinculades: una que treballa en l’àmbit de l’habitatge social i l’altra en el de les drogodependències. El volum de gestió de les 10 EIS el 2017 va ser de 17,8 milions d’euros.

Signes de desigualtat

La crisi econòmica ha estat més profunda i més prolongada que les anteriors. També ha colpejat amb més força les persones més vulnerables. Això succeeix perquè tenir una feina ja no garanteix unes condicions de vida dignes amb el 12% dels treballadors catalans en el llindar de la pobresa. El sistema educatiu no aconsegueix reduir les diferències familiars i les polítiques de protecció són insuficients.

Mesures urgents

Càritas Catalunya demana a les administracions públiques la promoció d’un treball decent que asseguri un ingrés just, seguretat al lloc de feina, protecció social per a les famílies, equitat de gènere i igualtat d’oportunitats.

També demana que es continuï treballant per tal que la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) arribi a tothom que la necessiti. En l’àmbit de l’habitatge, Càritas Catalunya manifesta que cal garantir el dret a l’habitatge, amb l’augment del parc públic de lloguer social. Pel que fa a les persones que tenen les dificultats afegides de la seva situació administrativa irregular, cal que es desvinculi el treball de la residència legal; i que els ajuntaments compleixin amb la seva obligació de garantir l’empadronament.