Tres seminaristes de Barcelona, Peter Kibiru, Joan Xipell i Armand Kamnang, han rebut l’admissió a Ordes Sagrats. La celebració ha tingut lloc al Seminari Conciliar de Barcelona, i va presidir el bisbe de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés..
Concelebrant, destacaven els formadors del seminari i, entre aquests, el rector Mn. Salvador Bacardit. Hi havia altres preveres i diaques vinculats als seminaristes, així com, grups i moviments on fan la seva tasca pastoral.
Humilitat, consciència i evangelitzar
Mons. Agustí Cortés va beneir els tres seminaristes admesos a rebre els ordes sagrats i els va animar a continuar el camí cap al presbiterat. Els va convidar a aprofundir en en la relació entre el do rebut i el compromís que comporta. En aquest sentit va destacar tres aspectes que suposen aquest pas i el fet de viure el procés del ministeri del presbiterat, centrant-se en Sant Pau.
D’entrada, “sentir-se el darrer del Poble Sant, fet que ens fa capaços de rebre aquest do”, va dir. En aquesta línia, va subratllar l’aspecte d’humilitat per entendre la missió sacerdotal. “Comenceu un període en què la persona mira de fer del seu cor el cor de Crist, esdevenint un autèntic prevere i apòstol”.
En segon lloc, ser conscients de la vocació i el present rebut que “Déu mateix ens ha comunicat”. I, finalment, el bisbe va destacar la necessitat d’anar a comunicar aquest missatge del misteri de l’amor de Déu. Tal com els exposava, “no ho podeu amagar, teniu una força dintre que us porta a donar a conèixer aquest tresor”. “Aquesta és l’essència del presbiterat. Heu rebut el gran secret de l’amor de Déu, fins al punt d’entendre la vostra vida fent-ne partícips a tothom”.
El goig de viure l’acceptació de l’Església
Els familiars dels tres candidats van assistir també a la celebració, així com molts dels companys de seminari. I és que pels seminaristes aquest és un dels passos més importants, ja que, com explica Joan Xipell, “d’alguna manera, suposa el reconeixement de l’Església a l’autenticitat de les intuïcions vocacionals que he anat experimentant i madurant en els últims anys”. “És un moment de deixar, més si cap, la mateixa vocació en mans del Senyor i de la seva Església”, afegeix.
També, Peter Kiburu destaca l’alegria d’aquest pas, que li “dóna força i confiança per continuar el camí cap al presbiterat”. “L’Església reconeix la meva vocació i m’ajuda a preparar-me, amb més empenta cap a l’ordenació”. Així mateix, Armand Kamnang, també ho viu com una “empenta”, “una motivació per allò que encara queda per endavant”. “L’Admissió a Ordes és un pas únic – argumenta- respecte al ministeri del lectorat i l’acolitat, ja que és exclusiu del seminarista”. “Compartir aquest goig amb la família i amics i amb el mossèn que et van acompanyant en aquest camí vocacional és també molt especial”, assegura.