Transparència evangelitzadora

Entrevista a Francesc Roma, company de comunitat del recent difunt P. Raimon Alagueró

17 Maig, 2017
Església de Barcelona

El proppassat 20 de març va morir el P. Raimon Algueró, SJ, que va dedicar pràcticament tota la seva vida a l’educació d’infants i joves a l’escola dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona. Tenia una gran capacitat per connectar amb els joves “per la seva transparència”. El P. Francesc Roma, durant 31 anys, va ser company de comunitat del P. Raimon i a l’escola va compartir “inquietuds educatives i apostòliques” amb ell.

Per què el P. Raimon connectava tan bé amb els joves?

Perquè era tan clar i net com les aigües de les fonts del Montseny o dels rius del Pirineu. I els joves ho descobreixen ben aviat. No és cap tòpic dir que la coherència i l’autenticitat d’una vida es capten sense perill d’equivocar-se. I en això, el jovent, tant el d’abans com el d’ara, té una percepció vertadera. Si, a més, hi afegim la capacitat d’estimar que manifestava amb naturalitat, els nois i noies quedaven ben aviat  enganxats per la seva personalitat.

Era un gran enamorat de la natura. Què representava per a ell la muntanya?

Recordant Theillard de Chardin, que parla de “la gran missa sobre la Creació”, en Raimon hi trobava a la muntanya un temple de la bellesa de l’obra de Déu; i en les acampades, la gran ocasió per fer créixer en els joves aquells valors inherents a l’amistat, l’esforç, l’ajuda i el servei. És el marc ideal per viure la contemplació i l’acció, dues grans dimensions de la vida cristiana.

Com transmetia el missatge cristià, que feia forat en els joves?

Amb simplicitat de discurs, sense fer teories, donant exemple, barrejant la vida amb la fe, les coses més sublims amb la casuística prosaica de cada dia. Amb una presència constant, a les bones i a les males. I, per damunt de tot, manifestant  l’amor a la persona i al missatge de Jesús. Crec que, tot plegat, són motius que tenen molt de pes.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del proper 21 de maig.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)