Jornades sobre la catequesi i el magisteri del papa Francesc

El Seminari Conciliar acollirà les XVI Jornades de Responsables de Catequesi per reflexionar sobre l'acollida i l'acompanyament de les famílies que demanen l'ensenyament de la doctrina catòlica

18 Maig, 2017
Església de Barcelona

El Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Illes Balears (SIC), presidit pel bisbe auxiliar Sebastià Taltavull, ha programat les XVI Jornades Interdiocesanes de Responsables de Catequesi que se celebraran al Seminari Conciliar de Barcelona els dies 6 i 7 de juliol de 2017.Les jornades van ser presentades el proppassat 10 de maig als bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense. Estan adreçades a preveres, diaques, seminaristes, religiosos i laics que tenen la responsabilitat de direcció en els diversos àmbits catequètics de la comunitat cristiana. 

Després de reflexionar sobre la realitat actual de la catequesi en les diòcesis de l’àmbit catalano-balear, Salvatore Currò –docent en Catequètica en diverses Facultats romanes-  ajudarà a centrar-se en l’acollida i l’acompanyament de les famílies que demanen la catequesi per a infants i joves, i també dels adults que desitgen ser cristians o volen reprendre el camí de la fe.

La trobada pretén descobrir com el magisteri del papa Francesc pot donar una nova orientació a la relació amb aquestes persones i famílies. Amb elles i partint d’elles, els responsables hauran de discernir i personalitzar creativament itineraris catequètics que ajudin a respondre a la crida que Déu fa a uns i altres.

[pdf-embedder url=”https://esglesia.barcelona/wp-content/uploads/2017/05/2017-triptic-Jornades.compressed.pdf” title=”2017 triptic Jornades.compressed”]

 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)