Torna la vigília de ‘Corpus’ a l’Arxidiòcesi de Barcelona

La Sagrada Família acull la Vetlla Eucarística Diocesana del 'Corpus' mentre que els gegants tornen a ballar al pati del Palau Episcopal de Barcelona

20 Juny, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: R. Ripoll

La Sagrada Família ha acollit la Vetlla Eucarística Diocesana del Corpus. El cardenal Joan Josep Omella ha presidit aquesta adoració acompanyat dels bisbes auxiliars Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova. «La Vetlla de Corpus ens recorda la presència del Senyor entre nosaltres en l’eucaristia» ha afirmat el cardenal  Omella. «L’adoració és la percepció de la grandesa, bellesa i del conjunt de la bondat de Déu. És una mena de naufragi a l’oceà sense ribes, sense fons».

Cal silenci per adorar

El cardenal Omella ha parlat del silenci com la millor eina d’adoració. «Adorar és guardar silenci. És una paraula que hem perdut en la nostra societat i per això costa adorar. El silenci diu per si mateix que la realitat està molt més enllà que tota paraula. A la bíblia ressona alta l’advertència “calla davant seu tota la terra”. Silenci, Déu és aquí, calla». Així mateix, assegura que «adorar és elevar Déu un himne de silenci. L’adoració suposa un aspecte de radical humiliació, fer-se petits, rendir-se, sotmetre’s. L’adoració sempre implica un aspecte de sacrifici. Precisament així testifica que Déu és Déu i que res ni ningú té dret a existir davant d’Ell sinó gràcies a Ell. Amb l’adoració se sacrifica el propi jo, la mateixa glòria. Adorant a Déu ens alliberem i trobem la pau».

Gegants al Palau Episcopal

En la vigília del Corpus, els gegants de la Ciutat, del Pi i de Santa Maria del Mar van ser rebuts al Palau Episcopal de Barcelona. Històricament, la desfilada servia per anunciar la processó de Corpus i es visitava a les autoritats civils, militars i religioses, fent una ballada a l’interior del Palau Episcopal. Aquesta tradició es va dur a terme gairebé sense interrupció fins al 1979, l’últim any que es va fer. Aquest any 2022 s’ha recuperat aquesta tradició.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)