Torna la tradicional processó de la Mercè en la novena a la Mare de Déu

La talla gòtica recentment restaurada surt en processó amb el seguici fins a la Catedral de Barcelona

19 Set, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Després de dos anys aturada per la pandèmia de la Covid, enguany s’ha recuperat la processó de la Mare de Déu de la Mercè, fins a la Catedral. En la novena de la festivitat de la patrona de la ciutat, la talla gòtica de la Mercè, recentment restaurada, va sortir de la basílica envoltada de tot un seguici que la va acompanyar fins a l’entrada principal de la Catedral de Barcelona. 

El  bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, encarregat de presidir la missa va rebre la imatge als peus de la Catedral. Amb la imatge ubicada al presbiteri va tenir lloc la celebració, concelebrada pel rector de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè, el pare Fermin Delgado i pels canonges del Capítol de la Catedral.  

Entre els assistents, destacaven els membres de l’orde del Sant Sepulcre i la Creu de Malta. També, diversos germans mercedaris i devots de la Mare de Déu, sota l’advocació de la Mercè. 

Patrona de la ciutadania

El bisbe Sergi Gordo va subratllar la importància d’aquesta festivitat de la Mercè. Patrona no només de l’arxidiòcesi sinó també, de la província eclesiàstica, que inclou Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. 

Mons. Gordo va prendre els Goigs de la Mercè com a full de ruta de la seva homilia. Un cant redactat pel poeta Jacint Verdaguer amb l’acompanyament musical del compositor Lluís Millet. Va reflexionar entorn els versos dedicats a la Mare de Déu, «Verge de les Mercès», tal com va dir, perquè «Santa Maria ens ha portat la gran «Mercè»: Jesucrist. En portar-nos-el a ell ens ha portat moltes altres mercès». 

«Restaurar la nostra devoció»

Com a patrona dels captius, va mencionar els mercedaris. L’Obra de la Mercè que neix de la mateixa fe, que Jesús no abandona els més necessitats. Una crida que va rebre Sant Pere Nolasc, patró dels mercedaris, i que el bisbe Sergi va estendre als devots presents. 

Dirigint-se també a la feligresia, el Sergi Gordo aprofitant la restauració de la talla gòtica, el va convidar a «restaurar i renovar la nostra devoció». També a va exhortar a visitar més la verge a la seva basílica,  «posant tot allò que portem al cor i sent missatgers del seu amor». 

Finalment, el bisbe va cloure demanant als fidels les tres actituds de demana una església sinodal: comunió, participació i missió. Tres pilars per viure amb el discerniment, tal com marca l’eix actual del Pla Pastoral Diocesà Sortim!. «Com a comunitat hem de discernir què fer perquè els pobres siguin els destinataris privilegiats de l’Evangeli, per tal que els joves rebin l’anunci amb molta alegria», va dir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

7 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)