«Sent jo mateixa, servint-los, és com els transmeto la meva fe»

Entrevista a Clara Garrit sobre la seva experiència com a voluntària amb la Pastoral de Sords

20 Set, 2022
Església de Barcelona

L’estiu de 2021, Clara Garrit va fer el pelegrinatge que l’Església Jove de Barcelona va organitzar al País Basc. Durant aquells dies va conviure amb un grup de joves sords i va sentir una gran curiositat de conèixer-los millor. “Em va fascinar la seva valentia de participar del pelegrinatge tot i les seves dificultats de comunicació i, sobretot, les seves ganes d’apropar-se i d’estimar més a Déu”, assegura aquesta mestra d’educació primària, que des del curs passat és voluntària a la Pastoral del Sord de Barcelona. Ahir dissabte es va celebrar a Badalona el Dia Internacional de les Persones Sordes.

A la Pastoral et vas “estrenar” fent de catequista a una noia sorda…

Sí, ha estat tota una aventura i tot un repte! Mai havia estat catequista, i explicar temes de la fe sempre se m’ha fet difícil… I ho he hagut de fer majoritàriament utilitzant la llengua de signes! La noia té una disfunció auditiva i sovint em demanava que fes dibuixos, mímica o que li escrivís les paraules importants. A missa intentava estar molt atenta per poder aprendre les paraules clau que després havia d’utilitzar a la catequesi. Ha estat una experiència molt enriquidora tant per ella com per a mi; una oportunitat de creixement personal i espiritual.

Sense conèixer bé la llengua de signes… com els transmets la teva fe?

Tot el que actualment sé de la llengua de signes ho he après interactuant amb les persones sordes de la Pastoral o bé captant paraules durant la missa. Intento fer-me entendre com puc. Moltes vegades m’equivoco i això els fa riure, però sempre estan encantats de corregir-te i d’ajudar-te. La llengua de signes va acompanyada de molta expressió facial, i això a mi m’és fàcil. Crec que la fe no cal transmetre-la tant amb paraules, sinó amb l’exemple. Ells em veuen com visc la fe, em veuen a missa, pregant, ajudant a la pastoral… Essent jo mateixa, servint-los, és com els transmeto la meva fe.

Per què et fa créixer el teu “servei” a l’Església a través de la pastoral del sord?

M’enriqueix tant a nivell personal com a nivell espiritual. Aquest any, acompanyant els joves de la Pastoral al Pelegrinatge Europeu de Joves a Santiago, he après el que vol dir servir. Consisteix a sortir d’un mateix, a deixar de mirar-te per centrar la mirada en l’altre. Això pot suposar haver de deixar de fer allò que ens agrada per poder estar pendents de les necessitats dels altres. A la Pastoral del Sord deixo de mirar-me a mi per mirar-los a ells.

 

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín pel Full Dominical del 25de setembre.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

8 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)