Tabor, dues maneres de viure l’experiència de fe

La llibreria Claret, ha ofert la presentació del llibre Tabor. El Déu amagat en l’experiència, a través de les seves xarxes. Una presentació ben diferent de la planificada de manera presencial però que a causa de la situació sanitària ha calgut celebrar-la de manera virtual.

El llibre Tabor, publicat en català per l’editorial Claret 2020 i en castellà per l’editorial Sal Terrae; narra com «en una societat que reclama vivències, l’espiritualitat torna a recuperar el seu protagonisme. Aquest nou context obliga a repensar la pastoral». El llibre mostra «la trobada amb un Déu que s’atansa a la humanitat és el nucli de la fe cristiana. Un Déu que, alhora, calla i es revela, s’oculta i es mostra; es manifesta en el secret, es fa present d’incògnit». En definitiva, «la fe sense experiència es marceix. L’experiència sense reflexió i sense compromís es corromp. Tot un repte per a la pastoral en plena postmodernitat».

La presentació de Tabor. El Déu amagat en l’experiència ha comptat amb Mn. Bruno Bérchez, delegat diocesà d’anunci de la fe i d’iniciació cristiana; Mn. Emili Marlès, vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya; Dolors Parellada, directora del secretariat diocesà de pastoral familiar; Josep Otón, autor del llibre i Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona; tot presentat per Mn. Xavier Morlans.

Tabor, un llibre necessari i dialèctic

Mn. Bruno Bérchez ha volgut plasmar els quatre motius pels quals creu que cal llegir i rellegir el llibre de Tabor. Primerament, perquè el llibre és «necessari en el moment actual de l’Església a Catalunya i a Barcelona». Bérchez explica com des de fa uns anys ha vist amb la pastoral de joves com aquests havien canviat una mica la seva manera de buscar Déu amb nous mètodes i noves experiències que tots conclouen amb una cosa en comú: buscar una experiència de fe. «És el moment d’aturar-nos i pensar que està passant, de repensar que estem vivint i que estem oferint com a Església». Mn. Bruno assegura que el llibre de Josep Otón és «un llibre molt necessari sobretot per la gent que està treballant la pastoral de cara al futur».

En segon lloc, Mn. Bruno Bérchez assegura que és un llibre molt dialèctic. «És un diàleg entre un intel·lectual que vol donar lliçons de la seva fe i l’altre és una persona que treballa amb joves que està angoixat i preocupat per com comunicar la fe». L’autor va interactuant amb els dos personatges concloent que les dues postures són necessàries. «La conclusió que jo hi trec és que no és una cosa disjuntiva no cal triar sinó que és una conjunció són necessàries les dues postures a l’Església perquè responen a dos moments de fe» assegura el delegat diocesà d’anunci de la fe i d’iniciació cristiana.

Aquests dos moments s’encabeixen en un primer àmbit del primer anunci, trobant maneres atractives d’evangelitzar, l’instant, la sensació més important que la raó. Es concreta amb un moment extraordinari. El segon cas, en canvi és la raó, la reflexió del fet viscut, un moment més serè de la vida quotidiana, de l’ordinari. «Són dos moments que estan en la vida cristiana i és un diàleg molt interessant».

Tabor, un llibre valent i pioner

Per Mn. Bruno aquest és un llibre valent, «parla d’allò que no es pot parlar que és l’experiència de fe». Segons Bérchez, tot cristià té una experiència de Déu difícil d’explicar o definir. «És una trobada que et relliga amb algú i és important poder parlar-ne».

Per últim és un llibre pioner. «L’Església està cridada a submergir-se en la cultura d’avui del segle XXI, de l’era digital. I ho haurà de fer en les cultures que vindran però ben segur que l’Església haurà d’intentar discernir quins trets d’aquella cultura són vàlids per promoure l’Evangeli i quins no». Per Mn. Bruno, el llibre de Josep Otón «mostra molts trets de la cultura post-millenial que no estan tan allunyats dels valors cristians com sembla, fins i tot es recuperen alguns que havien estat soterrats o desprestigiats, recupera coses que s’havien perdut i altres que caldrà discernir si són valides o no, però l’esforç és important».

De l’Església més intel·lectual a l’Església de l’experiència 

Mn. Emili Marlés ha parlat del context històric que explica el llibre per arribar fins als nostres dies i comprendre aquest afany d’experiències que hi ha. S’havia vingut anteriorment, en l’època de la il·lustració, d’un mètode científic que va fer que totes les dimensions esdevinguessin cap al coneixement de la fe i saber defensar la fe amb la raó, però es parlava poc de l’experiència de la fe.

Més endavant hi ha un altre moment on es pren rellevància a la dimensió social de la fe. «Veníem d’una banda més intel·lectual i més social, ambdues molt importants, i ara passem a tot el contrari a la banda més emocional» assegura Mn. Marlés. Tot i això el vicedegà de la Facultat de Teologia de Catalunya assegura que cal «educar a aquestes noves generacions a què l’experiència religiosa no sempre és tan intensa. El llibre ens ajuda a madurar amb aquest tema i és una ocasió per trobar tots els matisos per poder fer una reflexió i educació de la fe per acollir una experiència més madura».

Seguidament, Dolors Parellada, directora del secretariat diocesà de pastoral familiar ha assegurat que aquest llibre «ajuda a entendre el moment que estem vivint i els reptes pastorals i com són compatibles i complementaries les diferents visions dins l’Església». Per això ha proposat un seguit de reptes per dur-ho a terme, com acollir la necessitat d’experimentar-ho tot i l’anhel de transcendència. Avui dia l’espiritual torna a tenir un caire molt important a través del Yoga o la meditació però al mateix temps es rebutja tot el que faci referència a Déu. Per Parellada aquestes persones «tenen anhel de Déu». També ha assegurat que hi ha una necessitat de «treballar i acompanyar per preparar l’experiència espiritual proposant experiències amb la consciència que no són l’única cosa que hi ha, i per això ens cal un treball previ».

Dues dimensions que conflueixen i es complementen

Per altra banda Josep Otón, autor del llibre ha lamentat no poder fer aquesta presentació de manera presencial i en especial a la parròquia de Santa Anna on s’havia de fer. Per l’autor, «Santa Anna és un Tabor enmig de la ciutat, és un lloc on es viu el compromís social, la bellesa, on es fa gran reflexió intel·lectual, on hi ha un diàleg amb la cultura i amb els no-creients i on hi ha una experiència espiritual». Josep Otón assegura que aquest diàleg entre els dos personatges que comentava anteriorment Mn. Bruno Bérchez és ell mateix en diferents situacions de la vida. «Tinc dues ànimes, dues dimensions, dues parts de la meva història i visc l’experiència de la fe mística amb la reflexió».

La tria del títol Tabor. El Déu amagat en l’experiència representa la paradoxa de l’experiència de la fe que «conflueixen en aquestes dues dimensions i que es complementen». Otón ha parlat també d’aquesta pandèmia assegurant que és un temps que ens obliga a aturar-nos «hem d’aprofitar aquest temps per pensar què fem i quin sentit té allò que fem». En conclusió l’autor assegura que «no n’hi ha prou amb Tabor. Cal buscar les paraules per entendre aquesta experiència amb Jesús. Si no estem predisposats, la trobada personal, l’experiència, les visions, tot serà en va».

L’experiència de Déu es transmet per contagi

Finalment, Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona ha assegurat que «els joves ens estan demanant un Déu viu que toqui la seva vida», per això, «aquest llibre t’ajuda a posar nom a moltes coses i em sembla una proposta gairebé pastoral tot i que no és una proposta de receptes». El bisbe ha posat exemples personals de grans testimonis d’experiència de Déu citant a Joan Roig, beatificat aquest 7 de novembre, la seva àvia i un testimoni que va acompanyar. En aquest sentit el bisbe Vadell ha arribat a una conclusió «L’Església proposa aquesta experiència de Déu i es transmet per contagi». Per tant, el llibre de Josep Otón ajuda a posar paraules a aquella experiència inexplicable. «Hem de ser relats vivents d’aquesta experiència que ens toca»