«Sou valentia i esperança»: Santa Àgata, símbol de la lluita contra el càncer de mama

Unes 70 persones assisteixen a la missa anual en honor a la santa, celebrada a la capella de Santa Àgata de Barcelona

05 Febr, 2026
smunoz

Com cada 5 de febrer, la capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona obre de manera excepcional per commemorar Santa Àgata, patrona de les dones que pateixen càncer de mama. Malgrat la pluja, unes 70 persones han assistit a la celebració, entre elles dones que pateixen o han patit la malaltia, familiars, personal sanitari i devots de la santa. Durant l’homilia, Mn. Gabriel Carrió, rector de Santa Cecília, s’ha adreçat a les dones que lluiten o han lluitat contra el càncer de mama tot afirmant que són «valentia, esperança i llum enmig de la nit». «Déu coneix les vostres cicatrius i hi posa la seva mà, amb dolçor i respecte infinit», els hi ha recordat.

«No camineu soles»

El també canonge de la Catedral de Barcelona ha recordat que Santa Àgata va ser ferida en allò que simbolitza la tendresa i la vida: el pit. «Tantes dones avui coneixen també aquest dolor profund, però no hi caminen soles», ha remarcat.

Mn. Gabriel Carrió ha volgut tenir també paraules de reconeixement per als familiars i amics que acompanyen aquestes dones: «El vostre amor —a vegades discret, a vegades cansat— és una de les formes més pures amb què Déu s’acosta a una persona que pateix». Igualment, s’ha adreçat al personal mèdic i sanitari, recordant-los que transmeten confiança, donen esperança i cuiden l’ànima, encara que sovint no en siguin conscients.

Finalment, el rector de Santa Cecília ha animat tothom a acompanyar, alleugerir el pes del patiment, honrar la tasca sanitària i donar espai al testimoni. També ha recordat que Déu ens acompanya en aquesta lluita.

Benedicció dels panets i les taronges, símbol dels pits i del patiment

En acabar la celebració, s’ha fet la tradicional ofrena dels panets i les taronges, que simbolitzen la forma del pit i la memòria del seu patiment. Les cistelles han estat dipositades davant l’altar mentre s’interpretaven els Goigs de Santa Àgata, a càrrec dels Amics dels Goigs.

El mossèn ha beneït tant l’ofrena com les persones voluntàries que han repartit el menjar, així com els assistents a la missa. Enguany, a causa de la pluja, no s’ha pogut dur a terme la benedicció a la plaça del Rei, com és tradició.

Sílvia Muñoz

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)