Sobre la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X

La Santa Seu exhorta els fidels a abstenir-se de participar en les celebracions promogudes per la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X

02 Jul, 2026
Església de Barcelona

El Dicasteri per la Doctrina de la Fe ha anunciat aquest dijous que els ministres consagrats que formen part de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X es troben en cisma i, per tant, han de ser considerats cismàtics (vegeu Ecclesia Dei, 5 c; Consell Pontifici per als Textos Legislatius, Nota explicativa sobre l’excomunió per cisma en la qual incorren els adherents al moviment del bisbe Marcel Lefebvre, 24 d’agost de 1996, 5-6), per la qual cosa estan subjectes a l’excomunió prevista pel dret (can. 1364 § 1 del Codi de Dret Canònic).

Pel que fa als fidels laics, es consideraran cismàtics i excomulgats aquells que s’adhereixin formalment a la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X en les condicions establertes en la Nota explicativa del Pontifici Consell per als Textos Legislatius de 1996 (vegeu ibídem, 7), encara vigent, que el Dicasteri per la Doctrina de la Fe fa seva.

Finalment, s’adverteix al sant Poble de Déu que els ministres consagrats de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X administren els sagraments de forma il·lícita, i que el sagrament de la penitència que ells administren i el matrimoni que celebren són invàlids.

L’Església, com a mare sol·lícita, acollirà amb sincer afecte i viva sol·licitud a tots aquells que desitgin tornar a la plena comunió. Els Nuncis Apostòlics establiran els procediments que els Ordinaris podran utilitzar en els diferents casos.

Finalment, la Santa Seu exhorta tots els fidels a romandre ferms en la comunió amb el Romà Pontífex, amb els bisbes en comunió amb ell i amb tota l’Església (cf. Lumen Gentium, 22; can. 751 del Codi de Dret Canònic), i a abstenir-se de participar en les celebracions i activitats promogudes per l’esmentada Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X.

Font: Vatican News

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No et dic que perdonis set vegades, sinó setanta vegades set.

(Mt 18,21-19,1)