S’inaugura l’exposició «Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII»

El Museu Diocesà i el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona presenten conjuntament aquesta mostra sobre la vitalitat musical de Barcelona al s. XVIII

22 Set, 2023
Església de Barcelona
Fotografia: Acte Inaugural (Catedral de Barcelona)

El Museu Diocesà de Barcelona ha inaugurat la nova exposició Cap dia sense música! Sons musicals de la Barcelona del segle XVIII, que ha organitzat conjuntament amb el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona. La mostra es presenta en les seves seus respectives, a l’Edifici Històric de la UB i a la Casa de la Pia Almoina. A partir de les dues mostres expositives es posa en relleu la gran vitalitat musical de què gaudia Barcelona en època moderna, concretament al segle XVIII.

Acte inaugural

El director del Museu Diocesà de Barcelona, Robert Baró, ha obert l’acte d’inauguració, que ha tingut lloc al mateix Museu. Tot seguit s’ha donat pas a la responsable del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona, Neus Verger. En els parlaments institucionals han intervingut la cap del servei de Museus i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, Sònia Blasco, el vicerector de Patrimoni Cultural de la UB Agustí Alcoberro, i el degà i prefecte de la Música de la Catedral de Barcelona, Santiago Bueno. L’acte ha comptat també amb la intervenció i participació dels comissaris: Oriol Brugarolas, professor del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la UB; Mercè Gras Casanovas, de l’Arxiu dels carmelites descalços de Catalunya i Balears; i Lluís Bertran, investigador independent i editor científic de l’ICCMU (Instituto Complutense de Ciencias Musicales), que presenten el panorama musical des d’una perspectiva divulgativa, tot i que sempre en un context de recerca.  En la investigació també ha participat el professor i investigador de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, Pedro Rueda, responsable de la vitrina Els tallers d’impressió dels llibrets de música.

Durant l’acte inaugural s’ha interpretat una peça musical i s’ha recalcat la importància de la música al s. XVIII. S’ha exposat com la música articulava el dia a dia dels ciutadans, ja fossin membres del clergat, la noblesa, la milícia, l’artesanat, el comerç i en general, tots els veïns de la ciutat comtal. El codi sonor de les campanes marcava el ritme vital de la ciutat, i el cant i el so dels instruments eren presents en multitud d’ocasions, tant religioses —celebrades dins i fora dels espais de culte—, com de caràcter laic, en espais públics —com el Teatre de la Santa Creu— i  privats— com els salons de la noblesa i la burgesia.  

Dos espais expositius

Les dues exposicions són complementàries en la seva proposta d’un viatge musical per la Barcelona setcentista. Així, a les dues seus, com a peça rellevant, es presenta una cartografia musical creada pels comissaris i publicada per primer cop, que fa un recorregut per tots els espais musicals de la ciutat. La mostra del Museu Diocesà es dedica més concretament a explicar la música del segle XVIII, a partir dels concerts en l’espai privat dels salons, de les bandes militars, de les festes i diversions populars i de la música que sonava als convents femenins i a la catedral. Així mateix, hi ha un espai dedicat a la funció i activitat de les capelles de música de la ciutat de Barcelona. Per la seva banda, l’exposició del CRAI Biblioteca de Fons Antic, a partir del seu ric fons, fa un recorregut de caire bibliogràfic i iconogràfic pels diferents escenaris musicals del set-cents, que es completa amb reproduccions de documents externs d’arxius i museus de la ciutat comtal.

Com a valor afegit, les dues mostres aporten músiques, bona part de les quals són inèdites, que sonoritzen els diferents espais musicals que es detallen al llarg del recorregut. Això ha implicat una tasca de recerca important per part dels comissaris, ja que són peces musicals recuperades, transcrites i enregistrades procedents del fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB, del fons de música de la Catedral de Barcelona i de l’arxiu parroquial de Santa Maria del Pi. Per aquest motiu, es recomana l’ús d’auriculars per escoltar les peces musicals indicades amb els codis QR.

Visites i calendari

La mostra del Museu Diocesà es podrà visitar fins al 7 de gener de 2024 i la de la UB fins al 19 d’octubre. Per a aquesta última hi ha organitzades dues visites guiades a càrrec dels comissaris els dies 27 de setembre a les 18h i 18 d’octubre a les 13h. També, s’ha programat una conferència a la Sala de Manuscrits del CRAI Biblioteca de Fons Antic a càrrec del comissari Lluís Bertran el dia 11 d’octubre a les 18 h.

Activitats impulsades pel GEPAM

Aquesta exposició forma part de les activitats científiques i de divulgació impulsades pel GEPAM (Grup per a l’Estudi del Patrimoni Musical) —integrat pel CRAI Biblioteca de Fons Antic, investigadors d’Història de la Música del Departament d’Història de l’Art de la UB i investigadors del CSIC, i amb el suport del Vicerectorat de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB—, que aquest any 2023 han estat les següents: la publicació del segon volum de la col·lecció editorial de patrimoni musical, Consonantia i la celebració de les II Jornades Internacionals de Patrimoni Musical que van anar acompanyades del concert amb música inèdita provinent del fons antic de la UB, del fons de la Catedral de Barcelona i de l’arxiu parroquial de Santa Maria del Pi.

Fonts: Universitat de Barcelona i Museu Diocesà

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu reclamarà més d’aquells a qui ha donat més.

(Lc 12,39-48)