Set aspirants al diaconat reben l’admissió a ordes

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, presideix la celebració i els exhorta a «una vida entregada, sent servidors del Crist»

14 Març, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

El dia 13 de març set aspirants al diaconat de l’arquebisbat de Barcelona, van rebre l’admissió a ordes. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, va presidir la celebració de l’eucaristia a la parròquia Sant Josep de Badalona, on van rebre la benedicció  els candidats: Rafael  Cervera; Gabriel  Cristancho; Manuel Garrido; David  Márquez;  Xavier Robles; Carlos Rubio; i José Mª Viaño. Entre els concelebrants, destacaven el rector de la comunitat i vicari episcopal de la zona quatre, Mn. Andreu Oller, i el president de la Comissió per al Diaconat Permanent, Josep Serra.

Benedicció 

Acompanyats de familiars, amics, formadors i companys del seminari, van viure aquest moment. Un pas important en el seu camí cap al diaconat, en el qual el bisbe va beneir els nou postulants admesos a rebre els Ordes Sagrats, cada un dins el seu recorregut, amb les paraules rituals:

«Escolteu Senyor la nostra pregària o beneïu bondadosament aquests fills vostres que, pel sagrament de l’Orde, volen consagrar-se al vostre culte i al servei dels seus germans; concediu-los de preservar amb fidelitat la vostra crida, d’adherir-se amb amor sincer a Crist i rebre dignament l’ofici apostòlic».

Un camí al seu costat

En el moment de l’homilia, el bisbe Javier Vilanova va dirigir-se als candidats al diaconat, recordant-los que els Senyor ara els convida a fer «un camí amb més intensitat al seu costat i viure en intimitat amb Ell». En aquest nou pas, els va exhortar a mantenir el «cor obert per rebre la gràcia de Déu». «L’església us escull per conèixer el cor de Déu, estar més a  prop d’ell. Aquest és un punt vital per a nosaltres si no no entenem res de la nostra vida i fe cristiana», els va dir el bisbe. 

Per mantenir-se en aquest propòsit, va insistir a intensificar la pregària com a cristians. Va exhortar-los a  «una vida entregada, sent servidors del Crist». «Ell us escull i us heu de deixar modelar per ell, especialment aquest temps de Quaresma».  També, escoltant a Maria, ja que, tal com va dir Mons. Vilanova, «ella us dirà: feu el que ell us digui».  «A mesura que avanceu veureu com us ha  remodelat i us anirà tocant el cor», va afegir. 

Què és l’Admissió a Ordes? 

L’Admissió a Ordes Sagrats és una celebració prèvia al diaconat que consisteix en la benedicció solemne de la vocació dels que s’estan preparant. Amb aquest ritu el que aspira al diaconat o al presbiterat manifesta públicament la seva voluntat d’oferir-se a Déu i a l’Església per exercir l’orde sagrat. I l’Església, en persona del bisbe, en rebre aquest oferiment, el tria i el crida perquè es prepari adequadament per a rebre l’orde, i d’aquesta manera sigui admès oficialment entre els candidats al diaconat. L’adscripció entre els candidats al diaconat no dona cap dret a rebre l’ordenació diaconal. Es tracta d’un primer reconeixement oficial dels signes positius de la vocació al diaconat, que cal que sigui confirmat durant els següents anys de formació.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)