La Companyia de Jesús reivindica a la Sagrada Família la mirada d’Ignasi de Loiola al món

Unes 2.500 persones han participat a l’Eucaristia que commemora el 500 aniversari de la conversió d’Ignasi de Loiola i el 400 aniversari de la seva canonització

14 Març, 2022
Església de Barcelona

Imatge de portada: Dr. Guillermo Simón

La Sagrada Família ha acollit aquest dissabte 12 de març la celebració d’una Eucaristia molt especial per a la Companyia de Jesús a Catalunya. En el marc de l’Any Ignasià, que commemora el 500 aniversari de la conversió d’Ignasi i de la seva estada a Manresa, i coincidint també amb el 400 aniversari de la seva canonització, unes 2.500 persones han compartit una celebració emotiva, viscuda i compromesa. L’Eucaristia ha estat presidida per l’Arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella i concelebrada per diversos sacerdots, entre ells els superiors de diverses congregacions religioses, així com religiosos jesuïtes. També hi ha assistit la directora general d’afers religiosos, Yvonne Griley.

L’emoció l’ha posat sobretot el cor participatiu, dirigit pel delegat dels Jesuïtes a Catalunya, el P. Enric Puiggròs SJ i format per 500 cantaires voluntaris, als qual s’han afegit un centenar de veus, del cor de joves. Persones vinculades als Jesuïtes de Catalunya i a les seves institucions. Veus que han permès mostrar i sentir la complicitat entre una comunitat de persones, que és diversa però que comparteix un vincle que neix precisament de l’experiència que Ignasi de Loiola va viure fa 500 anys a Manresa.

Reivindicació de la mirada al món d’Ignasi de Loiola

Justament aquesta experiència ha centrat l’homilia del P. Josep M. Rambla, jesuïta, que ha recordat com a Ignasi, vora el riu Cardener, a Manresa, el va envair una «gran claredat» que li fa veure totes les coses noves. Una nova mirada d’Ignasi al món de la que el P. Rambla n’ha destacat quatre aspectes que ens interpel·len amb força avui. És una mirada lúcida, que ens convida a veure les coses tal com són, en tota la seva complexitat i sense modificar polir o retallar allò que ens fa por. És crítica, i projecta un esguard crític a les coses. És alliberadora, i el porta a sortir cap al món: «Ignasi estaria en primera fila de la cerca de respostes humanitàries i pastorals a la pandèmia o la guerra». I finalment, és una mirada en el Crist, ja que «el Crist pobre i humil de l’evangeli va ser la clau i el fonament de les decisions d’Ignasi», ha destacat Josep M. Rambla.

Un moment especial ha estat la benedicció d’un grup de peregrins que a partir del diumenge 13 de març emprenen el Camí Ignasià, una ruta de Loiola fins a Manresa, que tindrà una vessant solidària amb les entitats socials dels Jesuïtes a Catalunya. En finalitzar la celebració, el Cardenal Joan Josep Omella ha felicitat la Companyia de Jesús i li ha agraït, en nom de la diòcesi, la tasca que realitza.

L’Any Ignasià

Aquest acte s’emmarca dins de l’Any Ignasià, que es celebra arreu del món. La Companyia de Jesús commemora el 500 aniversari de la conversió d’Ignasi de Loiola, que el transformà per sempre. Al llarg de l’any tenen lloc celebracions, actes, campanyes i publicacions per a rememorar l’experiència d’Ignasi però, sobretot, com entenem i vivim aquesta experiència avui.

Nascut al castell de Loiola, a Azpeitia (Guipúscoa), Ignasi era membre de la noblesa i somia en gestes de cavallers, però el maig de 1521, en el setge de Pamplona, resulta greument ferit. D’aquest contratemps en va sortir un procés de canvi, de transformació i superació.

Sant Ignasi i Catalunya

A Catalunya l’Any Ignasià té una significació especial. Després de la ferida a Pamplona, Ignasi decideix posar-se en camí i peregrina de Loiola a Manresa, recorregut que ha donat lloc al Camí Ignasià. Va arribar a Montserrat el 21 de març de 1522, on deixa l’espasa als peus de la Moreneta i canvia el vestit de cavaller per una tela de sac, símbol del pelegrí. El 25 de març arriba a Manresa on haurà de quedar-se prop d’un any, ja que no pot emprendre el viatge a Terra Santa que tenia previst, per l’epidèmia de pesta. A Manresa, tal i com escriu a la seva Autobiografia, viu una profunda experiència espiritual que el transforma per sempre. S’entrega totalment a la pregària i a la pobresa i escriu les línies fonamentals dels seus «Exercicis Espirituals». Per això Manresa es considera un dels llocs fundants de l’espiritualitat ignasiana i la Companyia de Jesús hi té el Centre Internacional d’Espiritualitat Cova de Sant Ignasi.

Fins el mes de juliol de 2022, la Companyia de Jesús a Catalunya acollirà diversos events destacats, com un Simposi Internacional sobre els Exercicis Espirituals, el juny a Manresa; o el Congrés Mundial d’Antics Alumnes d’escoles jesuïtes, el mes de juliol a Barcelona.

A més, Manresa s’ha convertit en un dels escenaris centrals d’aquesta commemoració, amb el  projecte Manresa 2022, impulsat per l’Ajuntament de Manresa per a potenciar el llegat patrimonial i els valors ignasians. La programació de Manresa 2022 inclou esdeveniments de tipus cultural, festiu, d’espiritualitat o publicacions, entre d’altres.

Font i fotografies: Jesuïtes

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)