Comissió d’Atenció a les Víctimes d’Abusos Sexuals per a l’Església de Barcelona
Oficina diocesana d'escolta i acompanyament integral de les víctimes d'abusos, menors o persones vulnerables
Contacta amb nosaltres
Telèfon: 933019354
Correu electrònic: acollida@arqbcn.cat
La nostra missió
El Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos impulsat per l’Arquebisbat de Barcelona té com a missió promoure una cultura de tolerància zero i transparència, a través de la creació d’un sistema d’espais segurs, la posada en marxa d’una oficina d’escolta i acompanyament integral de les víctimes d’abusos, menors o persones vulnerables, i la col·laboració amb les autoritats civils.
Constitució de la comissió
Per decret de l’arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Joan Josep Omella, signat l’octubre de 2020, es constitueix la Comissió d’Atenció a les Víctimes d’Abusos Sexuals per a l’Arxidiòcesi de Barcelona amb una persona de suport amb caràcter de secretària:
– Dra. Araceli Martínez González.
Actuació de l’Església contra l’abús de menors i els delictes més greus
¿COM RESPON L’ESGLÉSIA CATÒLICA DAVANT ELS DELICTES CANÒNICS MÉS GREUS, INCLÒS L’ABÚS DE MENORS PER PART DE CLERGUES?
En accedir a l’inici del seu pontificat, el papa Benet XVI es proposà lluitar a fons contra els casos de pedaràstia dins el clergat catòlic, que encara que fossin pocs en termes relatius, avergonyeixen l’Església i són un pecat i un delicte molt greu. Al final del seu pontificat, Joan Pau II ja havia canviat certes normes procedimentals del Codi de Dret Canònic amb el motu proprio “Sacramentorum sanctitatis tutela” (30 de abril de 2001), però Benet XVI va entendre que calia actuar urgentment, amb més decisió i duresa, i per això promogué la promulgació de les “Normes sobre els delictes més greus” (21 de maig de 2010), que revisaven i endurien la normativa anterior. El papa també ordenà que es revisés tot el Llibre VI del Codi (la part penal), revisió que està actualment en marxa.
Les normes de Benet XVI, clares i contundents, són d’obligat compliment en dos sentits:
a) col·laboració sincera, honesta i lleial amb les autoritats civils, fins i tot denunciant davant aquestes els casos en que l’Església tingués indicis de la comissió d’un delicte d’abusos sexuals a menors [El secret de confessió no ha d’afectar aquesta col·laboració, ja que només vincula al confessor efectiu d’un pecador, no a l’autoritat eclesiàstica (com el bisbe), a qui el Dret canònic recomana vivament no escoltar en confessió als seus subordinats, precisament per tal d’evitar aquest compromís (cf. c. 984)];
b) reforma del Dret canònic per a fer més efectius els processos penals dins l’Església.
Pel que fa a aquest últim punt, el Codi de Dret Canònic promulgat el 1983 ja castigava amb pena d’expulsió de l’estat clerical al clergue culpable d’abusos sexuals amb menors (cf. cànon 1395 § 2). El problema, doncs, no es trobava en que faltés una llei canònica sancionadora, sinó en com s’havia d’aplicar. El Codi de 1983 fou elaborat en un moment en que la majoria de legislacions penals occidentals es van fer més benèvoles: amb el temps, ha calgut rectificar l’orientació de totes elles, i també la legislació penal canònica. Per altra banda, el pecat de pedaràstia era d’antuvi un tabú social, el qual les pròpies famílies dels infants afectats sovint desitjaven amagar. La combinació de tot això, més el fet de la coneguda crisi d’autoritat dels bisbes entre els anys 70-80, provocà la deplorable manca d’actuació.
El procediment vigent és el següent (cf. la “Guia d’aplicació dels procediments en acusació d’abusos sexuals”):
Quan al bisbe diocesà arribés notícia d’un possible delicte d’abús comès per un clergue (ja sigui per denúncia explícita, o per un altre mitjà), ha d’ordenar que es dugui a terme una investigació inicial, tot escoltant l’acusat i els testimonis, per tal de determinar si els indicis o proves tenen fonament (cf. c. 1717). En cloure la investigació, si es corroboressin els indicis o proves, el bisbe haurà de prendre tres mesures: 1a) posar els fets en coneixement de la jurisdicció civil per a què aquesta obri les diligències oportunes; si aquestes diligències ja haguessin començat d’altra manera, el bisbe oferirà la colaboració de l’Església per a ajudar a l’esclariment dels fets; 2a) remetre immediatament la investigació canònica a la Santa Seu per a què aquesta determini de quina manera s’ha de jutjar el cas (bé directament davant la Congregació de la Doctrina de la Fe, bé davant el Tribunal eclesiàstic de la diòcesi); 3ª) el bisbe ha de prendre mesures cautelars (per exemple, la suspensió del clergue mentre el procés civil i/o canònic estigui obert); aquestes mesures també poden ser ordenades per la Congregació.
Habitualment la Santa Seu confia el judici penal canònic al Tribunal de cada diòcesi, però cal que sigui informada puntualment per a què la Congregació en pugui tenir constància i els fets no quedin impunes. La Congregació se sol reservar els casos més greus o delicats.
La reforma de Benet XVI consistí precisament en aquesta intervenció de la Santa Seu, car abans aquests delictes eren un assumpte de cada diòcesi. En efecte, dins la constitució de l’Església, cada bisbe té la seva pròpia potestat, i per això la Santa Seu actúa subsidiàriament, es a dir, si fallen els procediments locals. D’aquí, doncs, les decisions de Benet XVI, en contastar els greus errors comesos per alguns episcopats, que havien fet deixadesa de la seva responsabilitat (sovint emparant-se sota una equivocada concepció de misericòrdia cap el pecador que oblidava la justícia envers les víctimes). També es va canviar el temps de prescripció d’aquest i altres delictes: de l’excessivament breu de 10 anys, s’ha passat als 20 anys, que comencen a comptar a partir de la majoria d’edat de la víctima. Així es facilita que els menors tinguin prou temps per a denunciar un delicte després d’arribar a la majoria d’edat.
La Santa Seu publica en la seva web una pàgina especial amb els textos canònics i la documentació per a lluitar contra aquests delictes.
A continuació, oferim la traducció de la carta de la Congregació per a la Doctrina de la Fe sobre les instruccions als bisbes en tractar aquests delictes. Podeu descarregar-la en aquest enllaç. També la carta a la Pontifícia Comissió per a la tutela de menors del Papa Francesc (2 de febrer de 2015).
Recentment, el motu proprio Vos estis lux mundi.pdf (7 de maig de 2019), sobre normes de procediment en el cas de delictes per abús sexual.
Per a trobar més informació legal, com la tipificació dels delictes canònics, podeu consultar el nou Llibre VI del Codi de Dret Canònic.
Si necessiteu contactar amb el Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos, o bé assessorament jurídic per interposar una denúncia davant l’autoritat eclesiàstica, envieu un correu electrònic a: curiajusticiasala1@arqbcn.cat.
El Servei d’Atenció a Víctimes d’Abusos a Menors i Persones vulnerables de l’Arquebisbat de Barcelona segueix la línia traçada pel papa Francesc a la Trobada amb els Presidents de les Conferències Episcopals i amb tot allò aprovat per la Conferència Episcopal Espanyola a la reunió plenària de novembre de 2019.
DECRET 12/20. Barcelona, 29 de maig de 2020
Segons allò que disposa l’article 2.1 del motu proprio Vos estis lux mundi, instituïm a l’Arxidiòcesi de Barcelona el Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos Sexuals per a l’Església de Barcelona.
El Servei estarà constituït pel Sr. Promotor de Justícia i per la Comissió d’Acollida, i es regirà per les normes següents.
1. Àmbit material *
El Servei coneixerà exclusivament de delictes contra el sisè manament del Decàleg que consisteixin en:
- obligar algú, amb violència o amenaça o mitjançant abús d’autoritat, a realitzar o patir actes sexuals;
- realitzar actes sexuals amb un menor o amb una persona vulnerable;
- produir, exhibir, posseir o distribuir, fins i tot per via telemàtica, material pornogràfic infantil, així com recloure o induir un menor o una persona vulnerable a participar en exhibicions pornogràfiques.
A l’efecte de les presents normes, s’entén per:
-«menor»: qualsevol persona amb una edat inferior a divuit anys o legalment equipa- rada a ella;
-«persona vulnerable»: qualsevol persona en estat de malaltia, de deficiència física o psicològica, o de privació de la llibertat personal que, de fet, limiti fins i tot, ocasionalment, la seva capacitat d’entendre o de voler o, en qualsevol cas, de resistir a l’ofensa;
– «material pornogràfic infantil»: qualsevol representació d’un menor, independentment dels mitjans utilitzats, involucrat en activitats sexuals explícites, reals o simulades, i qualsevol representació d’òrgans sexuals de menors amb fins predominantment sexuals.
2. Àmbit personal
El Servei estudiarà i tractarà exclusivament sobre fets dels quals siguin acusats clergues i/o membres d’instituts de vida consagrada o de societats de vida apostòlica. En el cas de conductes dutes a terme pels subjectes esmentats a l’article 6 del motu proprio Vos estis lux mundi (en concret: cardenals, patriarques, bisbes i llegats del Romà Pontífex; clergues que estan o que han estat encarregats de govern pastoral d’una Església particular, pels fets comesos durant l’exercici del seu ofici; clergues que estan o que han estat encarregats de govern pastoral d’una Prelatura personal, pels fets comesos durant l’exercici del seu ofici; moderadors suprems d’instituts de vida consagrada o de societats de vida apostòlica de Dret pontifici, així com dels monestirs sui iuris, pels fets comesos durant l’exercici del seu ofici), que consisteixin en accions o omissions dirigides a interferir o eludir investigacions civils o investigacions canòniques, administratives o penals, contra un clergue o un religiós respecte a delictes esmentats anteriorment, caldrà seguir el procediment especial previst.
3. Procediment de denúncia i investigació inicial
- 1. Cada vegada que un clergue o un membre d’un institut de vida consagrada o d’una societat de vida apostòlica tingui notícia o motius fonamentats per creure que s’ha comès algun dels fets esmentats a l’article 1, té l’obligació d’informar-ne, sense demora, l’Ordinari del lloc on haurien passat els fets, o un altre Ordinari d’entre els esmentats en el cànon 134 del Codi de Dret Canònic, sense perjudici del que s’estableix en el § 5 d’aquesta norma. A l’Arxidiòcesi de Barcelona, aquesta tasca serà assumida pel Sr. Promotor de Justícia, el qual estudiarà cada cas i mantindrà informat el Sr. Arquebisbe. El Promotor de Justícia també podrà actuar ex officio quan a l’autoritat eclesiàstica arribin indicis fonamentals de la possible comissió d’un delicte.
- 2. De l’obligació anterior d’informar n’estan exempts tots aquells que preveu el cànon 1548 § 2 del Codi de Dret Canònic.
- 3. Qualsevol persona pot presentar un informe o denúncia sobre les conductes esmentades dins l’àmbit material, utilitzant els procediments indicats en l’article anterior o qualsevol altra manera adequada.
- 4. Per tal de prosseguir la seva missió, el Promotor de Justícia rebrà, en la mesura que sigui prudent i possible, sense interferir en altres àmbits jurisdiccionals, les persones implicades en cada afer, amb prudència humana i pastoral, i elaborarà un informe que recollirà els elements de la forma més detallada possible, com ara indicacions del temps i lloc dels fets, de les persones involucrades o amb coneixement dels mateixos fets, així com qualsevol altra circumstància que pugui ser útil per assegurar-ne una valoració precisa.
- 5. Quan l’informe impliqui alguna de les persones indicades en l’article 6 del motu proprio Vos estis lux mundi, més amunt indicades, ha de ser dirigit a l’autoritat corresponent segons els articles 8 i 9 del mateix motu proprio, i se seguirà el procediment que hi és previst. En tot cas, l’informe sempre es pot enviar a la Santa Seu, directament o mitjançant el representant Pontifici.
- 6. Un cop hagi enllestit el seu informe, si és el cas que es troben indicis prou sòlids per considerar la veracitat de les acusacions i que es poden rebutjar raonablement els dubtes de denúncia falsa, el Promotor de Justícia proposarà a l’Arquebisbe Metropolità la prossecució de procediment judicial conforme a la normativa canònica vigent.
- 7. Si arribessin, per qualsevol mitjà, acusacions contra un laic catòlic, el Servei no serà competent per dur a terme cap investigació, però, tot tenint en compte els indicis i les circumstàncies, podrà ajudar les víctimes a interposar la corresponent denúncia civil.
- 8. La decisió de prossecució de procediment canònic implicarà que el Servei posi en coneixement de la Fiscalia de l’Estat els fets denunciats, llevat que consti fefaentment que aquesta denúncia ja ha estat interposada.
- 9. Sempre que sigui necessari, i amb el consentiment o petició prèvia de les víctimes o els afectats, el Servei indicarà als interessats els serveis d’ajuda proporcionada per la Comissió d’Acollida diocesana.
4. Procediment judicial
En el cas que l’informe del Promotor de Justícia consideri que hi ha prou indicis de la comissió d’un delicte dels esmentats sota l’àmbit material, l’Arquebisbe diocesà remetrà aquest informe amb tota la investigació i documentació a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que és la competent per conèixer aquestes causes, en aplicació de la legislació canònica vigent (especialment, el motu proprio Sacramentorum sanctitatis tutela de 30/04/2001, la carta Ad exsequendam ecclesiasticam legem de 18/05/2001, i el rescripte i les normes de la Congregació sobre els delictes més greus de 21/05/2010).
5. Competència judicial de l’Arxidiòcesi
Si la Congregació per a la Doctrina de la Fe decideix la incoació de procés judicial penal, ordinari o extraordinari, i confia a l’Arxidiòcesi de Barcelona la seva instrucció i/o resolució, en serà competent el Tribunal Eclesiàstic Metropolità de l’Arxidiòcesi de Barcelona, llevat que el Sr. Arquebisbe diocesà en decideixi amb causa justa una altra cosa. El procediment judicial es desenvoluparà conforme a les normes processals del Codi de Dret Canònic i aquelles que la Congregació disposi.
6. Comissió d’Acollida i finalitat
Tindrà per objectiu rebre aquelles persones que, d’una manera o altra, hagin resultat perjudicades per la perpetració probable d’un delicte dels esmentats en l’àmbit material d’aquest Decret, comès per alguns dels subjectes de l’àmbit personal, tant si encara es troba sub iudice com si ja ha estat jutjat, o fins i tot si ha prescrit l’acció penal. La Comissió oferirà el suport espiritual, psicològic o emocional que ajudin els afectats a poder trobar camins de «sanació»; també podrà aconsellar jurídicament, però els seus membres no podran exercir de lletrats dels interessats. En tota ocasió, els membres de la Comissió actuaran conforme als seus respectius codis deontològics, i sempre d’acord amb la doctrina moral de l’Església. Si ho creu necessari, la pròpia Comissió elaborarà el seu protocol d’actuació i el presentarà per a l’aprovació de l’Arquebisbe de Barcelona.
7. Composició de la Comissió d’Acollida diocesana
Almenys formaran part de la Comissió diversos laics catòlics, entre els quals un psicòleg o psiquiatre amb experiència en temes infantils i familiars, un jurista amb experiència, un sociòleg amb experiència i prudència, i un metge que pugui aportar la seva ciència, si és requerida. La Comissió també comptarà amb el personal de suport necessari per a la seva correcta funció.
Ho decreta i signa l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe.
Màrion Roca Sagués
Secretària General i Cancellera
* Motu proprio Vos estis lux mundi, article
