«Sense reforma no hi ha Església»

«Sense reforma no hi ha Església». Amb aquesta premissa ha començat el III Simposi Internacional Reforma i Reformes de l’Església. El simposi tanca el seu cicle. Un cicle que va començar el curs 2016-17 quan feia 500 anys de la reforma com a noció transversal de 1517. Aquell mateix curs es va poder comprendre en un eix transversal la part històrica de la reforma. Seguidament, es va poder conèixer la part teològica de la reforma. Ara, arribem a la part ecumènica.

“La mirada en els segles ens ha permès fer un estudi teològic complet per descobrir quina és la veritable o la no veritable reforma” assegurava el Dr. Armand Puig durant la presentació del simposi. El tercer simposi vol donar el testimoniatge evangèlic per retornar a la tradició cristiana i trobar el doble sentit de Jesús ambla persona i el missatge que pel Mn. Puig “són indestriables”. Per tant, aquestes jornades ens faran esbrinar què vol dir “caminar cap a una Església: evangèlica, pobre, ecumènica i fraterna”. Tres anys que també han permès reflexionar sobre la pastoral dels joves posant al davant l’experiència parroquial.

La reforma

Aquests tres anys han servit per formular quatre premisses que han permès confeccionar una definició molt polida sobre què és la reforma de l’Església. Pel Dr. Puig, primerament, “sense reforma no hi ha Església, perquè aquesta ha d’estar en una reforma sempre, en dinamisme constant”. En segon lloc, “la reforma s’ha de fer sobre fonaments sòlids” explica Puig. “No es pot fer des d’una determinada idea sinó que cal retornar a l’Evangeli per escoltar la veu de l’Esperit”.

Per altra banda, una tercera premissa és que “la reforma- explica el director de l’Ateneu Universitari Sant Pacià- ha de ser concreta”. Pel Pare Puig, no hi ha fórmules miraculoses sinó una reforma “humil, constant i coratjosa en els moments constantment difícils”. Finalment, el Dr. Armand Puig ha assegurat que la reforma podria arribar a ser el teló de fons del Concili Vaticà II. “Va ser un concili reformador que va rellegir l’Evangeli a la llum d’aquell moment històric; perquè – pel P. Puig- “el món, és el camp on se sembra la llavor”.

Església a les perifèries

Vivim en un món global, en constant canvi.  L’Església no queda enrere d’aquest canvi i ha de prendre decisions, renovar-se, reformar-se. Per Daniella Sironi “hi ha hagut un canvi radical on hi ha una superpoblació de les zones urbanes i una candent despoblació de les zones rurals”. Per tant, cal fer un treball per distingir què és el centre i què és la perifèria.

“La presència de Déu no ha de ser fabricada sinó descoberta; sense misericòrdia no podem fer res” explica Sironi. «L’Església és com un hospital de campanya  que guareix ferides i escalfa el cor dels fidels». Així ho explicava el papa Francesc, unes paraules que han transcendit i que s’han d’aplicar a totes les parròquies.  Per això, Daniella Sironi ha afirmat que “la reforma es veurà quan comenci no des del centre sinó des de la perifèria que és on es veu amb perspectiva”. També preguntava als presents on està el centre a la que ella mateixa ha respost: “el centre en Jesús”.

L’eucaristia com a símbol d’unió en un món global

“El pa eucarístic és l’únic element que pot reunir als homes”. Així ho ha definit Jordi Font, prevere gironí doctorat en teologia, on concretava que “L’Eucaristia crea la unitat de l’Església”. Per Mn. Font, “quan mengem l’hòstia ens unim en un sol cos i ànima; la comunitat esdevé una”.

«Els valors del món d’avui estan associats a un sistema econòmic». Amb aquesta premissa començava Joan Carrera la seva ponència sobre l’alternativa cristiana en un món global. Una alternativa que per Carrera arriba amb la “recerca d’una ètica mundial, que està basada per la llei natural”. Per això cal seguir uns valors com: La capacitat de viure sàviament, pensant en profunditat; ampliar el concepte de proïsme; fer accions universalitzables; entendre el creixement perquè no sigui irresponsable i així crear interdependència; arribar a la felicitat, entre altres punts.

Una proposta de conversió que per Joan Carrera “comporta un canvi de mentalitat, un canvi cultural per aconseguir una ecologia integral; una casa comuna on la bona economia sigui integral per trencar aquest divorci entre ecologia i economia” ha explicat. “La tècnica no pot ser un fi en si mateix que consideri les persones i la naturalesa mers mitjans supeditats” ha conclòs.

21 de febrer

Dijous 21 de febrer el simposi tractarà temes com l’evangeli i l’ecumenisme amb  temes com «L’Ortodòxia i la pregunta per la Reforma de l’Església». Impartida per Metropolita Athanasios Chatzopoulos (Brusel·les). Tot seguit, el Dr. Paolo Ricca (Roma) parlarà de: «La pregunta per la Reforma en les Comunitats Eclesials Evangèliques». Finalment, Daniel Palau impartirà l’última ponència del matí amb «L’Evangeli i l’Esperit Sant: fonts permanents de la renovació de l’Església». Per últim, La revolució dels petits grups parroquials i els seus canvis positius, seran l’atractiu principal de la tarda amb Fr. Michael White i Tom Corcoran.