Sensacions i esperances davant l’ordenació diaconal de sis seminaristes

Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, conferirà l'ordenació diaconal a Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol

13 Juny, 2024
Església de Barcelona

Aquest diumenge, 16 de juny, a les 18 h, sis seminaristes rebran l’ordenació diaconal, camí del sacerdoci. La cerimònia tindrà lloc a la basílica de la Sagrada Família, a les 18 h, i el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías serà l’encarregat de conferir l’ordenació a Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol. El bisbe Mons. Javier Vilanova i Pellisa concelebrarà l’Eucaristia.

«Emoció i agraÏment»

«És un moment de gran emoció i gratitud. Significa rebre un sagrament pel qual fa molts anys que ens preparem». Així explica les seves sensacions davant el d’aquest pas, Joan Piñol, de trenta-un anys. Va ser el setembre de 2017, quan després de la universitat va iniciar un procés de discerniment per saber tal com diu ell: «què volia Déu de mi». Assegura que «més que una decisió personal, al final entrar al Seminari és respondre a una crida en el marc d’una relació d’amistat amb Jesucrist».

David Lucena, que va arribar al Seminari de Barcelona després de cursar filosofia al Seminari de Toledo, explica que la família i els sacerdots amics van ser cabdals per decidir fer-se sacerdot, així com, «el guiatge de l’Esperit Sant». «Comprendre que Déu havia lliurat la seva vida per mi em va moure a voler lliurar la meva tota a Ell», explica.

També, per a Javier Casals, l’exemple dels pares, dels germans i dels cristians amics van ser un detonant, juntament amb la «Gràcia» que va fer-lo escollir el sacerdoci com a vocació.

Després d’uns anys de formació, aquest desig per ser sacerdots ho viuen amb més força. I és que, tal com explica Casals, el Seminari «ha estat un temps de descobertes impressionants i ha trobat més motius per fer-ho». En la línia que expressa Lucena, ara «la motivació és més gran, més profunda i sòlida». «No és que hagi canviat»- argumenta Joan Piñol- sinó que «ha madurat més». Tal com diu, «el batec del primer amor continua sent-hi, però ara la vocació és més profunda i arrelada. Ja no és una intuïció vague, sinó una realitat que conforma la meva identitat».

Servir com a diaques

Abans de ser sacerdots, serviran durant un període l’Església com a diaques. Un moment de «gran emoció i gratitud» -s’hi refereix Joan Pinyol-. Un pas, que reben tal com diu Javier Casals com «un desig molt gran al cor». «Notes com Crist t’atrau perquè siguis totalment per a Ell, perquè puguis viure en Ell el seu amor per l’Església», afegeix.

Rebent l’ordenació diaconal, tots sis rebran la definitiva consagració a Déu. David Lucena ho rep com un pas que «apropa més que mai a l’altar, on espero algun dia celebrar la santa Missa com a sacerdot». Aquest nomenament, marca el darrer tram de camí cap al sacerdoci. Un període per «continuar creixent en la intimitat amb Crist i al seu servei amb humilitat i senzillesa», destaca Joan. Per la seva banda, David Lucena, esperonat desitja «viure aquesta etapa amb major santedat, a glòria de Déu i bé de les ànimes». «Sens dubte, la responsabilitat que implica el diaconat m’empentarà a respondre més generosament a la crida de Déu» afegeix Lucena.

En un punt de vista similar de Javier Casals, «el fet de ser diaca és una gran empenta: el diaca és constituït missatger de l’Evangeli, és a dir, de la Bona Nova». I tal com diu, «què millor que ser sembradors d’esperança per preparar-se per al sacerdoci!»

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)