Se celebra la IV Nit dels Testimonis

Ayuda a la Iglesia Necesitada amb la col·laboració de la Delegació de Joventut organitzen una nova vigília de pregària amb dues experiències de fe colpidores

20 Nov, 2017
Montse Punsoda

La parròquia de Sant Raimon de Penyafort va ser l’escenari de la IV Nit dels Testimonis, una iniciativa organitzada per Ayuda a la Iglésia Necesitada amb la col·laboració de la Delegació de Joventut on van assistir un gran nombre de joves i gent de diferents edats. Tots sumats en aquesta pregària nocturna, que volia ser un homenatge per a tots els germans cristians que han perdut la vida defensant la seva fe. Juntament amb tots els assistents, la vetllada es va desenvolupar amb la companyia del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i dels dos testimonis colpidors de la Nit: el P. Jaques Mourad (Síria) i el P. Gaëtan Kabasha (Ruanda/ R. Centreafricana).

La representant de l’ONG, Ariadna Blanco, va obrir la vigília que va combinar el testimoni, amb la musica i la pregària. Entre testimoni i testimoni, van portar diferents rètols amb la representació d’aquells cristians i missioners que han perdut la seva vida aquest any dedicats a la seva fe. Blanco va donar la benvinguda a tots els presents i aquells que anaven arribant, els quals prenien lloc on podien: alguns asseguts als laterals del temple o davant l’altar, i d’altres drets a tocar de les portes d’entrada. El lloc era indiferent davant l’interes posat en els dos convidats que van intervenir.

P.Gaetan Kabasha

El primer testimoni de la nit va ser el Pare Gaetan Kabasha, que va veure estavellar el genocidi a Ruanda quan era seminarista, i va fugir fins a arribar, entre esforços i patiment, cap a la República Centre– africana. Després d’una gran odisea fins al seu destí va adonar-se que «si Déu l’havia portat fins allà sa i estalvi era per anar a sembrar la bona notícia» alla on el terror amenaça la pau, i on es necessari un missatge «d’amor i reconciliació». Kabasha va decidir quedar-se en aquells territoris on grups terroristes maltractaven i posaven fi a la vida de la gent per estendre la seva fe i allò que havia entés amb la seva experiència: «Quan passes per moments difícils veus que la vida és millor d’allò que imaginem i vas superant les adversitats».

P. Jaques Mourad

«Vaig de camí cap a la meva llibertat». Aquesta frase és la que ressonava en l’interior del Jaques quan era detingut per un grup jihadista. Una frase plena de força que «el va ajudar a acceptar el que passava i a deixar-se portar pel Senyor». El segon testimoni de la nit, el Jaques Mourad, un religiós de la comunitat Mar Moussa de Síria, va deixar a tothom perplex davant el segrest que va patir. Repetidament era amenaçat amb l’advertència «o et converteixes o et decapitarem» per la qual ell «mai es va doblegar», explicava a tots els presents.

Mourad va estar segrestat el 21 de maig del 2015 i va estar tancat en un W.C., sent interrogat diàriament sobre la seva fe, patint maltractes i, fins i tot, simulacres d’execució. Gràcies a la «gràcia del Senyor» que es feia present en «els moments de més debilitat» va aconseguir mantenir l’esperança. Tal com es deia a si mateix s’ho va prendre com un «recés espiritual», «vivint cada dia com si fos el darrer». El 10 d’octubre del mateix any va ser alliberat i va decidir anar amb els refugiats del Kurdistant Iraquí per acompanyar-los.

«Fins quan seguirem sense entendre el missatge de Déu?» va preguntar Jaques. És el moment de reaccionar contra la por i revolucionar-nos contra la violència! – va alertar el religiós sirià.

«Ponts d’entesa»

Després de l’exposició del Santíssim, el bisbe Sergi Gordo va demanar al Senyor la seva intercessió, per esdevenir «ponts d’entesa i reconciliació» i per no ser «insensibles als germans amb els quals estem cridats a construir un món millor». Finalment va encomanar-se a Déu: «Senyor, envieu- nos com a deixebles i instruments de pau a les vostres mans», va dir el bisbe.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El Regne de Déu és enmig vostre.

(Lc 17,20-25)