Santa Maria del Mar s’omple de pregària per Veneçuela

Prop d'un miler de fidels participen en una eucaristia marcada per la pregària i l'agraïment pel «miracle de solidaritat» envers al poble veneçolà

03 Jul, 2026
Montse Punsoda

Prop d’un miler de fidels es van reunir aquest dijous 2 de juliol a la basílica de Santa Maria del Mar en una eucaristia convocada per l’Església de Barcelona per pregar per la pau i l’esperança. La celebració va ser una mostra de comunió amb el poble veneçolà, que travessa una greu situació humanitària, i un signe de proximitat envers totes les persones que pateixen.

L’eucaristia va ser presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. L’homilia va anar a càrrec de Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de San Carlos (Veneçuela) i actualment resident a la Cartoixa de Montalegre, a Tiana. També destacaven concelebrant: el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa; l’arxiprest de la zona pastoral, Mn. Josep Maria Turull; el director del Secretariat de Pastoral amb Migrants, Mn. Joan Cabot, i el rector de la basílica de Santa Maria del Mar, Mn. Salvador Pié.

La basílica va quedar pràcticament plena i moltes persones van seguir la celebració dempeus. Entre els assistents, hi havia nombroses famílies i membres de la comunitat veneçolana resident a Catalunya, alguns dels quals portaven banderes del país. La celebració va estar acompanyada musicalment pel grup veneçolà de música criolla Ensamble de Cuatros.

«Tots estem units en aquesta pregària»

El cardenal Omella va donar la benvinguda als fidels i va transmetre la salutació i l’agraïment de l’arquebisbe de Caracas, Mons. Raúl Biord Castillo, amb qui havia parlat abans de la celebració i que s’hi va unir espiritualment.

L’arquebisbe de Barcelona va recordar també que el 2 de juliol és una data molt significativa per al poble veneçolà. Aquell dia de l’any 1899, Veneçuela va ser consagrada a perpetuïtat al Santíssim Sagrament de l’Altar, un fet únic en la història de l’Església de veneçuela.

«Tots estem units en aquesta pregària i en aquesta fraternitat amb Veneçuela», va afirmar el cardenal. També va demanar que «Jesucrist continuï alimentant l’esperança i la fe de tot el poble veneçolà».

«Quan estimem els qui pateixen, és Crist qui estima»

En la seva homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga va recordar que l’Eucaristia és el memorial del lliurament de Jesucrist per la salvació de tota la humanitat. «La voluntat del Pare és que tots se salvem i arribem al coneixement de la veritat», va afirmar, tot recordant que l’Esperit Sant habita en el més profund del cor dels batejats.

«Som casa de Déu», va dir, convidant els fidels a correspondre l’amor de Crist amb una vida entregada als germans. «Ell em va estimar i es va entregar per mi», va dir, convidant els fidels a sumar-s’hi en l’afirmació. Va recordant que l’amor rebut de Déu es transforma en servei als altres.

Citant Benet XVI, va recordar que «la vida cristiana és viure en el cor de Jesús» i va subratllar que «quan estimem els qui pateixen, és Jesús mateix qui estima a través nostre».

 «Miracle de solidaritat»

El bisbe emèrit veneçolà va agrair el compromís de tantes persones i institucions que continuen fent arribar ajuda humanitària al seu país. Va parlar d’un «miracle de solidaritat» que es concreta en l’enviament d’aliments, medicaments i altres recursos, però va recordar que aquesta solidaritat es manté viva gràcies a la pregària.

«És en l’oració on trobem el sentit», va afirmar. Amb aquestes paraules va convidar els presents a pregar pels difunts i per les seves famílies, i va animar tots els fidels a sortir de l’eucaristia renovats en l’esperança i disposats a continuar servint els més necessitats, fent seves les paraules de Jesús: «Vaig tenir fam i em vau donar menjar». Tal com va dir, amb to proper y col·loquial «¡Salgamos pa’lante!», una expressió rebuda amb un somriure i l’assentiment de molts dels assistents.

Fotografies: Agustí Codinach

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)