Càritas Catalunya alerta d’una pobresa enquistada i demana una política pública efectiva d’habitatge i reconstruir la comunitat

Càritas Catalunya ha presentat aquest dijous la Memòria 2025 de les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, un document que recull l’acció desenvolupada durant l’últim any i que alerta d’una realitat cada vegada més complexa: la pobresa no respon únicament a la manca d’ingressos, sinó a la combinació de factors que dificulten greument els processos d’inclusió social.

L’accés a un habitatge digne, les conseqüències de la situació administrativa irregular de milers de persones i el debilitament dels vincles socials i comunitaris s’han consolidat com els principals obstacles perquè moltes persones puguin desenvolupar un projecte de vida autònom i digne.

Durant el 2025, les deu Càritas diocesanes van acompanyar 86.128 llars, on vivien 199.571 persones, a través de 2.084 projectes desenvolupats arreu del territori català. Aquesta acció va ser possible gràcies al compromís de 11.110 persones voluntàries, 674 professionals contractats i 18.103 persones i empreses col·laboradores. En total, Càritas va destinar 53 milions d’euros, dels quals el 82% es van dedicar directament a l’acció social.

La Memòria confirma que l’habitatge continua sent el principal factor d’exclusió social. Més de la meitat de les llars acompanyades (55%) no disposen d’un habitatge digne i gairebé set de cada deu tenen dificultats per assumir les despeses de l’habitatge o dels subministraments bàsics. Aquesta situació obliga moltes famílies a recórrer a solucions residencials cada vegada més precàries. El relloguer, que fa quinze anys era una realitat gairebé inexistent, s’ha convertit en l’opció habitual per a una de cada tres llars acompanyades per Càritas, i en molts casos passa de ser una solució transitòria a convertir-se en permanent.

L’entitat també ha alertat de l’increment de les persones en situació administrativa irregular, que ja representen el 46% de les persones ateses. Aquesta situació impedeix l’accés efectiu a drets fonamentals, dificulta la incorporació al mercat laboral i condemna moltes persones a una vulnerabilitat que podria evitar-se amb polítiques d’inclusió més eficaces. Durant aquest procés extraordinari de regularització que tot just ha finalitzat, i encara amb dades provisionals, Càritas ha acompanyat al voltant de 7.500 persones en els seus processos de regularització i ha realitzat els tràmits de més de 4.000 persones, una tasca que continuarà amb l’acompanyament als itineraris d’inserció laboral, per intentar que puguin mantenir aquesta situació regular en el futur.

La pobresa continua afectant especialment les dones, que representen el 58% de les persones acompanyades, i les famílies amb infants i adolescents. De fet, en més de la meitat de les llars ateses hi viuen infants i adolescents, una realitat que preocupa especialment perquè compromet la igualtat d’oportunitats i perpetua la transmissió intergeneracional de la pobresa.

En l’àmbit laboral, la recuperació de l’ocupació encara no s’ha traduït en una inclusió real. El 60% de les persones acompanyades es trobaven a l’atur i una de cada cinc tenia una feina precària, una situació que evidencia que disposar d’una feina ja no garanteix poder desenvolupar un projecte de vida digne.

Davant d’aquesta realitat, Càritas defensa que la resposta no pot limitar-se a cobrir necessitats bàsiques. L’acompanyament ha de ser integral i posar les persones al centre, promovent processos que garanteixin l’accés als drets, l’autonomia personal i la participació comunitària. L’entitat considera imprescindible reconstruir els vincles socials, perquè les xarxes familiars, veïnals i comunitàries són un factor determinant per prevenir i superar les situacions d’exclusió.

Durant la presentació, Càritas Catalunya ha recordat també el missatge que el papa Lleó XIV va adreçar durant la seva visita a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, quan va afirmar que «la vida no és una carrera per viure d’una forma solitària; és quelcom que es juga en equip i cal aprendre a córrer junts». Un missatge que reforça una de les conviccions de l’entitat: la lluita contra la pobresa és una responsabilitat compartida que requereix comunitats capaces d’acollir, cuidar i generar oportunitats.

Per aquest motiu, Càritas Catalunya demana un compromís decidit de les administracions públiques per ampliar el parc d’habitatge social i garantir l’accés a un habitatge digne, i reclama que s’aprovi la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme i erradicar-lo. L’entitat considera clau el suport de les administracions a les famílies amb infants i adolescents, i demana que s’implementi la prestació universal per criança, la gratuïtat i universalitat de l’etapa educativa dels 0-3 anys, així com a les activitats extraescolars.

La Memòria 2025 conclou que construir una societat més justa exigeix actuar simultàniament sobre les condicions materials de vida i sobre els vincles que cohesionen la societat. Per a Càritas Catalunya, és tasca de tots, administracions i resta de la societat, la construcció d’una comunitat que acompanyi, protegeixi i generi oportunitats per revertir una exclusió social estructural.

Font: Càritas Catalunya