Sant Francesc de Sales, 400 anys de la seva mort

«El sant de l’amabilitat», «doctor de la dolcesa», «doctor de la devoció» o «doctor de l’Amor» són alguns dels termes que s’han atribuït a sant Francesc de Sales. I és, per aquesta amabilitat i tracte amb les persones, per la seva estima cap a elles i la paciència a les diferents opinions que es puguin tenir, com va ser nomenat patró dels periodistes i dels escriptors catòlics.

Tal com el descriu el Martirologi romà, va ser un «veritable pastor d’ànimes, va fer tornar a la comunió catòlica molts germans que s’havien separat i amb els seus escrits va ensenyar als cristians la devoció i l’Amor a Déu». De fet, tal com explica en el Calendari-Directori de l’any litúrgic 2022, el sant pregava per tenir «una pietat dolça, suau, agradable, plàcida; en una paraula una pietat sincera i que es faci estimar primerament de Déu i després dels homes».

I, tot i que va esdevenir un sant pacient i amable, va ser un camí de lluita que va haver de recórrer durant 19 anys. Sant Francesc no gaudia d’un bon caràcter, de fet, era bastant irós, especialment si es té en compte el context històric en el que es trobava, de la reforma calvinista. Tanmateix, al llarg de la seva vida va treballar per polir el seu caràcter i acabar convertint-se, doncs, amb un sant destacat pel seu bon caràcter i tracte.

Història: qui va ser sant Francesc de Sales?

Francesc de Sales va néixer en el si d’una família nombrosa. De jove tenia propensió a l’ansietat i a la impaciència, defectes que, amb una gran força de voluntat, va aconseguir superar de mica en mica, fins a esdevenir, ja de gran, en un model d’home pacient, equilibrat i comprensiu, però al mateix temps enèrgic i decidit.

Abans de ser sacerdot, va passar per diferents crisis espirituals, especialment quan estudiava Humanitats a París, l’any 1586. Les crisis esdevenien, principalment, de la temptació de desesperació, provocada pel dubte sobre la seva predestinació a la salvació o a la condemnació eternes, que aconsegueix de superar, a nivell existencial, per la recitació convençuda de la cèlebre pregària a la Mare de Déu:

Recordeu-vos, oh piadosíssima Verge Maria, que mai no s’ha sentit dir que ningú que hagi implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili hagi estat abandonat de vós. Animat amb aquesta confiança, a vós recorro, oh Mare, verge de les verges; i encara que gemint sota el pes dels meus pecats, m’atreveixo a comparèixer davant la vostra presencia sobirana. No desoïu, oh Mare de Déu, les meves súpliques; escolteu-les i acolliu-les favorablement. Amén.

Patró dels periodistes i dels escriptors

Una característica de l’activitat missionera de sant Francesc va ser la gran producció de placards o «fulls volants». En suma, eren uns texts breus, sorgits a l’entorn de fets concrets i que donaven peu a presentar els punts essencials de la doctrina catòlica, discutir els aspectes controvertits amb els reformadors o bé per reclamar la superació dels conflictes amb esperit de caritat. Així doncs, va ser aquesta faceta d’escriptor atent a l’actualitat quotidiana la que va portar al papa Pius XI a proclamar el sant com a patró dels escriptors i periodistes catòlics.

El llibre Paraula i Vida 2022, de l’editorial Claret, ens convida a reflexionar sobre aquesta nova era que s’està vivint, posant especial èmfasi en els informadors i en els informats: «Ara estan de moda les fake news: mentides a gratcient repetides que acaben passant com veritat: la post-veritat. Quantes persones en són víctimes jutjades per uns fets distorsionats que comporten penes injustes»

Amistat amb santa Chantal

La relació entre sant Francesc de Sales i santa Chantal seria comparable amb la de sant Jeroni i santa Paula o la de sant Francesc d’Assís i santa Clara. Entre els dos va sorgir una profunda amistat, entre director i dirigida espirituals, exemple d’equilibri afectiu entre dues ànimes que caminen cap a Déu i que s’ajuden mútuament en el creixement interior. Junts van fundar l’Orde de la Visitació, destinat a fer possible un nou estil d’espiritualitat.

El sant patró dels periodistes va lliurar humilment la seva ànima a Déu el 28 de desembre de 1621. Tanmateix, va ser sepultat a Annecy, França, el 24 de gener de 1622, moment en què celebrem la seva festivitat des de fa 400 anys.

Llibres recomanats: