Sant Cristòfol

El dia 10 de juliol és la data que el calendari ens reserva per celebrar la diada de Sant Cristòfol. De tradicions al voltant d’aquest sant n’hi ha i forces. Algunes d’elles estan molt lligades al costumari barceloní i d’altres son força desconegudes. Generalitzant podem dir que és tradició que al llarg del dia es succeeixin benediccions de vehicles a diferents indrets del país. I per acabar d’endolcir la festa els pastissers elaboren els deliciosos “volants de Sant Cristòfol”, uns tortells de pasta de brioix ensucrada amb fruita confitada. Però abans d’endinsar-nos una mica més en el costumari farem una aproximació a Rèprobe que era el nom del sant abans de que abracés la fe cristiana i es bategés amb el nom de Cristòfol.

Etimològicament Cristòfol prové del mot grec Christóphorus que significa portador del Crist. Jacoppo de lla Voragine recull a la llegenda àuria (SXIII) que aquest sant d’origen cananeu era de mides gegantines, feia dotze colzes (o uns sis metres si fa o no fa) i el seu aspecte era terrorífic. De lla Voragine també explica que un dia un nen va cridar-lo per tal de que l’ajudés a traspassar el riu. Sant Cristòfol  va carregar-lo a les espatlles i a mida que anava traspassant el riu, el cabal anava augmentant perillosament al temps que el pes de l’infant augmentava sense parar fent-se insoportable. Quan varen ser a l’altre llera, el nen va explicar-li que era el nen Jesús i que havia carregat amb el pes de tot el pecat del món. Jesús va encomanar-li que quan tornés a la seva barraca clavés el bastó que duia al terra i que aquest frustificaria. Efectivament el bastó va convertir-se en una formosa palmera. Aquest episodi de l’hagiografia del sant és el que ha quedat fixat en la seva iconografia.

Sant Cristòfol és patró de barquers, viatgers, pelegrins, camàlics, bastaixos, descarregadors, xofers, etc. Actualment i per extensió també hi ha qui considera que és el patró dels actuals geganters com hereus dels antics oficis de càrrega.

El costumari barceloní recull la creença que cada 10 de juliol al migdia sant Cristòfol arribava a la ciutat amb una barca i amb el nen Jesús a l’espatlla pujava per la Rambla; en arribar al capdamunt, desapareixia. Els qui tenien la sort de veure’l gaudien de bona ventura tot l’any i s’asseguraven de no tenir una mort violenta.

Al carrer del Regomir al cor de la Ciutat Vella i a redós de la capella de Sant Cristòfol els veïns engalanaven els balcons i s’hi feia una fira. Joan Amades explica que a les parades de la fira s’hi podia comprar panellets beneïts , avellanes tendres, xiulets de vidre, i ventalls. Era costum que els promesos regalessin ventalls a les promeses al seu temps elles els hi regalaven un xiulet la qual cosa provocava un xivarri considerable.

L’any 1906 els xofers van adoptar Sant Cristòfol com a patró. És en aquest moment que davant de la capella dedicada al sant situada al núm. 6-8 del carrer Regomir comença el que amb el temps esdevindrà la tradició de la benedicció dels cotxes. Actualment, al llarg de tot el dia, la capella està oberta i al seu davant un mossèn beneeix aquells vehicles, conductors i ocupants que així ho desitgin.

Finalment,  en el Llibre de les Solemnitats de Barcelona en una relació de la celebració del Corpus de 1424 hi consta que entre les representacions concurrents a la processó administrades per la parròquia de Santa Maria del Mar apareix Sanct Xristòfol ab lo nen Jesús a Coll i que conjuntament amb un Goliat que apareix en el mateix document poden ser considerats com les primeres referències documentals de gegants festius a tot Europa.

Article d’Amadeu Carbó